Els espais de coworking rurals s’han consolidat, en els darrers anys, com una peça clau per impulsar l’activitat econòmica, la innovació i l’arrelament territorial fora dels grans nuclis urbans. Però quin paper juguen realment aquests espais en la construcció de la identitat del territori i en el seu desenvolupament a llarg termini?
Aquest és l’eix central del capítol “Revitalizing Rural Landscapes Through Coworking Spaces: An Exploration of Narratives and Discourses on Place Identity”, de José Ignacio Sánchez‑Vergara, Marko Orel i Valera Ferreira‑Gregorio, publicat recentment dins del llibre Collaborative Workspaces Beyond the Urban. Un capítol que pren com a cas d’estudi Cowocat_Rural i, concretament, l’anàlisi de com el coworking rural contribueix a reforçar la identitat d’un lloc i d’una comunitat.
Contextualització: coworking rural i identitat territorial
La recerca parteix d’una constatació clara: tot i que el coworking s’ha associat tradicionalment a les ciutats, en l’última dècada —i especialment arran de la pandèmia— els espais de treball compartits en entorns rurals han crescut de manera significativa, redefinint la manera com es viu i es treballa al territori.
En aquest context, l’estudi fa una anàlisis qualitativa de Cowocat_Rural a través dels webs dels més de quaranta espais que formen part de la xarxa. Els autors exploren quins relats es construeixen al voltant del coworking rural i com aquests relats contribueixen a consolidar la identitat territorial del lloc, reforçar el sentiment de pertinença i posicionar els territoris rurals com a espais atractius per viure i treballar.
L’estudi posa el focus no només en els espais físics, sinó en quin paper juguen dins de la comunitat local i com es posicionen discursivament en relació a elements com el paisatge, la cultura, la comunitat i la qualitat de vida.
“Els espais de treball compartits en entorns rurals han crescut de manera significativa, redefinint la manera com es viu i es treballa al territori.“
Principals conclusions: molt més que un espai de treball
Els resultats d’aquest estudi permeten identificar tres grans eixos clau que expliquen l’impacte del coworking rural:
1. Diversitat de models al servei de les realitats del territori
Els espais de coworking rurals no responen a un únic model. Existeixen espais de gestió i dinàmiques diverses com són espais impulsats per administracions locals, espais que són iniciatives privades, projectes orientats al teletreball quotidià i altres que combinen treball, estades llargues i experiències vinculades al territori (workation, coworking + coliving), entre d’altres. Aquesta diversitat permet adaptar-se a les necessitats locals i convertir el coworking en una eina real de desenvolupament rural.
2. La comunitat: el factor clau per a la sostenibilitat
Una de les conclusions més contundents és que la comunitat és l’actiu més valuós dels espais de coworking rurals. En entorns amb una demanda menor que a les ciutats, la figura de la persona dinamitzadora o gestora de l’espai esdevé essencial per crear vincles, evitar l’aïllament i generar cohesió social. Els espais que funcionen com a projectes col·lectius, arrelats al territori, mostren una major capacitat de consolidació i continuïtat.
3. El paisatge i l’entorn natural com a element diferencial
A diferència del coworking urbà, en l’àmbit rural el territori no és només el context, sinó una part central de la proposta de valor. El paisatge, la tranquil·litat, les activitats a l’aire lliure, el patrimoni i la cultura local esdevenen elements clau en la comunicació dels espais i en l’atracció de professionals, emprenedors i persones teletreballadores que busquen qualitat de vida i connexió amb l’entorn.
El capítol conclou que el coworking rural té un gran potencial en termes de desenvolupament econòmic, cohesió social i projecció territorial, però que aquest potencial només es desplega plenament quan hi ha una aliança sòlida entre comunitat, agents locals i administracions, i quan la identitat del lloc s’incorpora de manera coherent al projecte.
“El coworking rural té un gran potencial en termes de desenvolupament econòmic, cohesió social i projecció territorial“
Una conclusió que podem confirmar des de Cowocat_Rural, i gràcies a la experiència acumulada: els espais de coworking rurals són eines estratègiques per construir futur als territoris rurals, posant les persones, la comunitat i l’emprenedoria al centre.
Podeu consultar el capítol sencer en aquest enllaç.
Sánchez‑Vergara, J. I., Orel, M., & Ferreira‑Gregorio, V. (2026). Revitalizing rural landscapes through coworking spaces: An exploration of narratives and discourses on place identity. In V. Avdikos et al. (Eds.), Collaborative Workspaces Beyond the Urban (New Geographies of Europe). Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-96-9059-6_11
