Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza els models de finançament dels espais de coworking rurals i les seves dinàmiques, a partir d’una comparativa de cinc espais de coworking catalans que formen part de la xarxa Cowocat_Rural amb cinc espais de l’estat federat alemany Renània-Palatinat. 

La recerca està realitzada per l’estudiant de doctorat de la UOC Jorge Arturo Villarreal-Valtierra i dirigida per Julie Wilson, coordinadora del grup NOUTUR, i Carles Méndez, professor dels Estudis d’Economia i Empresa.

A continuació extrapolem algunes de les principals conclusions de l’article, el qual reforça alguns dels aprenentatges que Cowocat_Rural ha anat constatant al llarg dels anys i a partir de l’experiència directa dels espais de coworking rurals que formen part de la xarxa. 

La diversificació de finançament, un factor de resiliència 

L’anàlisi posa de manifest que el finançament públic (especialment programes com LEADER) és fonamental per a la posada en marxa i la supervivència inicial dels espais de coworking rurals. Tanmateix, aquest model genera una fragilitat estructural important quan els ajuts finalitzen.  

Segons l’article publicat, els espais catalans mostren una major resiliència gràcies a models de finançament més diversificats (ajuntaments, iniciatives privades, cooperatives, xarxes, etc.), fet que, d’una banda, redueix la dependència d’un únic programa i, d’altra banda, permet adaptar millor el projecte a les necessitats reals del territori. 

Des de Cowocat_Rural, aquesta conclusió reforça la idea que el repte no és només accedir a ajuts, sinó evitar models basats exclusivament en la subvenció i avançar cap a estratègies que combinin recursos públics, municipals i privats. 

Els espais catalans mostren una major resiliència gràcies a models de finançament més diversificats

El factor humà, determinant 

Una de les conclusions més rellevants, i plenament alineada amb la filosofia de Cowocat_Rural, és que la sostenibilitat no depèn només dels diners, sinó sobretot de la capacitat dels espais d’integrar persones en una comunitat i arrelar-les a un territori. Això reforça la idea que el coworking rural no és una infraestructura, sinó comunitat. 

En el cas dels espais de coworking rurals catalans, la figura de la persona dinamitzadora és un element clau: activa comunitat, connecta l’espai amb l’entorn i converteix el coworking en un espai de dinamització territorial real. 

Governança i autonomia: cooperatives i xarxa com a fortalesa 

L’estudi assenyala que models de governança cooperativa o associativa (com els presents en alguns espais de Catalunya) permeten una gestió més proactiva i estratègica del finançament, mentre que la gestió pública sovint està subjecta a  fluctuacions en base als cicles polítics. 

L’estudi conclou que situar els espais de coworking dins les polítiques regionals (i no com a projectes anecdòtics) és clau per augmentar-ne l’impacte i la visibilitat. Això passa per la necessitat d’establir polítiques públiques més estables i adaptades al coworking com a eina d’innovació social. 

En referència a l’enxarxament com a factor clau de fortalesa, Cowocat_Rural apareix com un exemple de xarxa que complementa el suport institucional, aportant una visió compartida i un aprenentatge col·lectiu. 

El model de finançament condiciona el tipus d’espai, el seu arrelament territorial, la seva capacitat d’innovació i la sostenibilitat a llarg termini. 

El finançament com a dimensió estructural del coworking rural 

Finalment, l’estudi arriba a una conclusió conceptual rellevant: situa el finançament com a factor clau del coworking rural, més enllà de l’espai, la comunitat o l’activitat.  

Aquesta mirada encaixa plenament amb l’experiència de Cowocat_Rural que confirma que el model de finançament condiciona el tipus d’espai, el seu arrelament territorial, la seva capacitat d’innovació i la sostenibilitat a llarg termini. 

Trobareu un resum de l’article aquí, la consulta de la publicació sencera requereix de pagament. 

Villarreal-Valtierra, J. A., Wilson, J., & Méndez-Ortega, C. (2025). Funding sources and community embeddedness in rural collaborative spaces. Contemporary Social Science, 20(4), 575–596. https://doi.org/10.1080/21582041.2025.2587138