Cowocat Rural

Actualitat

Segueix el dia a dia del projecte Cowocat Rural

Cowocat_Rural, un projecte que promou l’atracció i retenció del talent als territoris rurals

06 de Maig de 2020


Cowocat_Rural, un projecte que promou l’atracció i retenció del talent als territoris rurals

Us adjuntem el contingut de l'entrevista que la plataforma Ajuntament Impulsa ha fet a Begoña Garcia, gerent del CIS Ribera d'Ebre - Terra Alta, en relació al projecte Cowocat_Rural.

Podeu consultar la font original aquí.

 

El projecte Cowocat_Rural vol afavorir i potenciar noves formes de treball com el coworking o treball col·laboratiu a les zones rurals amb l’objectiu d’atraure i fixar capital humà a aquests territoris.

Treballar de forma descentralitzada i gaudir dels avantatges de viure en un entorn rural,  a més de promoure el treball conjunt i la cooperació empresarial, punts clau  d’aquesta iniciativa.

García ens explica el perquè de Cowocat_Rural:


1.    Per als qui no coneixen el coworking com a filosofia de treball, ens en pots fer cinc cèntims?

El coworking es defineix com una manera de treballar que permet professionals independents, emprenedors i emprenedores, i PIMEs de diferents sectors, compartir un mateix espai de treball, tant físic com virtual, per desenvolupar els seus projectes professionals de manera independent, alhora que fomenten projectes conjunts.

Personalment crec que aquesta nova manera de treballar ens fa ser més eficients i eficaços en el treball, ja que ens fa entendre el treball des d’un altra perspectiva més global i més enriquidora a nivell professional.


2.    Coworking i  zones rurals, d’on sorgeix la idea d’aquest projecte?

Aquest projecte va sorgir de la voluntat, necessitat, de generar ocupació́ i promoure l'emprenedoria als territoris rurals. Una emprenedoria vinculada a l'ús de les tecnologies de la informació́ i la comunicació, que aprofiti els valors del coworking i les oportunitats que aquesta forma de treball pugui generar als entorns rurals. En aquest sentit, el projecte va néixer l'any 2014, i prengué forma a l'entorn d'una experiència pionera de creació d'un espai de coworking a Riba-roja d’Ebre, municipi que tenia 1.195 habitants en aquell moment. Així, “Zona Líquida” (www.zonaliquida.cat) es va configurar com el primer espai de coworking en l'entorn rural català. Per tant, i a partir d'aquesta iniciativa, des del Consorci es van plantejar una serie de reptes:

•    Es pot replicar l’experiència de “Zona Líquida” a altres territoris rurals?
•    Aconseguirem generar interès en el concepte coworking com a eina al servei del desenvolupament territorial i, alhora, de desenvolupament personal i professional de les persones en entorns rurals?
•    Serem capaços de trobar i vertebrar una comunitat de professionals en aquests territoris rurals, que teletreballi i estigui disposada a col·laborar i generar sinergies conjuntes?

Anys després creiem que aquests reptes són, o poden ser en breu, realitats, i estem promovent actuacions que despleguen una estratègia de suport i d'expansió d'aquest concepte sobre cada un dels territoris participants al projecte, atenent a les necessitats i realitats de cada zona.

Per què una xarxa?

La xarxa és el valor afegit del projecte, no és el mateix interactuar amb la teva comunitat local que amb tota una comunitat on hi pugui trobar tots els espais de coworking l’àmbit rural. Actualment, “Cowocat_Rural” compta amb més de 150 coworkers arreu del territori rural català, un fet que permet interaccionar i permet fer networking entre ells.


3.    El projecte funciona, doncs, com un pol d’atracció de nova població?

Així és. El projecte vol atraure capital humà qualificat als territoris rurals, professionals que treballen mitjançant les TIC i que se sentin atrets per la idea de viure i treballar en un entorn no urbà. Aquests professionals són repobladors dels nostres territoris rurals.

L’objectiu és atraure professionals, que vinguin amb les seves famílies, que omplin  les nostres escoles, i ajudin a augmentar els serveis de que disposa el territori.

El món rural no significa només sector primari, sinó que també té necessitats d’altres sectors. Amb “Cowocat_Rural” es pot ajudar a captar, fixar i retenir talent d’altres sectors professionals que complementaran els que ja es desenvolupen actualment als territoris rurals.


4.    Un dels objectius principals del projecte és crear una comunitat.

L’objectiu principal del projecte és  promoure l'atracció i retenció de talent als territoris rurals catalans, i difondre els valors del coworking i teletreball. Aquest fet permetrà la creació d’ocupació i activitat econòmica.

Però com atraure i retenir aquest talent?

El que primer s’ha fet des del projecte ha estat fer una cerca de la comunitat. Primer cal localitzar aquells professionals dels nostres territoris que treballen a través de les TIC, i aquells que treballen des de casa i que moltes vegades són invisibles per la població local, ja que no se sap molt bé quina feina desenvolupen.

Aquests són els primers amb qui cal connectar, ja que formen la primera comunitat amb la que hem de treballar. I sense comunitat no hi ha coworking.    

Per aquest motiu és essencial detectar la comunitat i després treballar amb ells per fer xarxa.

I qui pot fer aquesta tasca?

El dinamitzador territorial, aquell professional que coneix tots aquests perfils existents al territori i pensa possibles accions de dinamització i networking entre ells.

Fent aquesta primera feina, de manera indirecta, la comunitat comença a créixer i fa més atractiva l’atracció d’altres professionals a l’espai de coworking que, a la vegada,  poden fer de repobladors dels nostres territoris.

Una vegada tens comunitat al voltant de cada espai de coworking, la millor manera de fer-la créixer i donar-li un valor afegit és crear xarxa i sinergies entre elles.

Com s’ha fet això des del projecte?

Amb la creació de la “Rural Pass”, que facilita la mobilitat entre coworkers. La “Rural Pass” et permet treballar 3 dies al trimestre en un altre espai rural de Catalunya, o en algun dels “Espais Amics” (urbans), si ets, és clar, coworker d'algun dels espais de la xarxa “Cowocat_Rural” o d'aquests “Espais Amics” (urbans).

El millor dels nostres espais és la seva diversitat, personalitat, ubicació i comunitat. Tenim coworkings al Pirineu i a Girona, a la plana de Lleida, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre. Són públics i privats, petits i grans, ubicats en capitals de comarca o en poblets tranquils i discrets.



5.    Una altra de les actuacions destacades del projecte ha estat la creació del programa “Rural&Go”. En què consisteix aquesta iniciativa?

“Rural&Go” es crea amb l’objectiu de mostrar als coworkers dels entorns urbans el potencial i el valor afegit que té el món rural. Es tracta d’escapades que combinen la descoberta d’espais de coworking amb vivències d'activitats culturals, gastronòmiques, artístiques, creatives o de benestar en zones rurals de Catalunya.

Aquestes activitats estan dirigides a emprenedors i emprenedores, freelances, professionals autònoms, i persones que tenen un petit gran projecte empresarial, que volen desconnectar del dia a dia, que desitgen connectar amb altres professionals o que volen motivar-se i créixer personal i professionalment en un entorn inspirador i relaxat.


6.    “Cowocat_Rural” també té en compte a aquelles persones, entitats i empreses interessades en crear un espai de coworking. Quines actuacions s’estan impulsant en aquest sentit?

Des del projecte, i per solucionar els dubtes plantejats des dels espais de coworking, ja siguin públics o privats, s’ha elaborat una guia per orientar en la creació d’un espai. Una altra de les actuacions impulsades ha estat la creació d’un serveis d’assistència tècnica per assessorar, de forma més personalitzada, als promotors i promotores que volen crear o millor el seu espai.


7.    I si parlem de l’impacte del projecte?

A nivell de resultats, algunes dades que m’agrada destacar són:

  • S’ha identificat, i donat suport, a més de 150 professionals que formen part de la base de dades de coworkers i professionals rurals.
  • L’organització de 5 trobades de networking entre coworkers de l’àmbit rural, amb més de 60 assistents.
  • L’impuls del “Catalunya Coworking Day”, una jornada formativa, de difusió i d’intercanvi d’experiències, amb més de 50 participants.
  • La participació en diferents fòrums de debat sobre coworking, innovació i emprenedoria com: Coworking Spain, Coworking Day BCN, BIZ Barcelona, Fira Innova i Fòrum d’Ocupació de la URV Terres de l’Ebre, entre d’altres.
  • La creació d’un programa formatiu a l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i a l’IES Terres de l’Ebre, per difondre i promoure el concepte “coworking” entre els seus estudiants.


8.    Un projecte que s’ha convertit en un referent a nivell internacional.

Exacte, a més d’aparèixer en publicacions nacionals i internacionals com a exemple de bones pràctiques, “Cowocat_Rural” ha estat un dels 5 finalistes dels premis "Rural Inspiration", impulsats per la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (ENRD - European Network for Rural Development) que reconeixen iniciatives inspiradores i de referència a nivell europeu.


9.    I que ha despertat l’interès d’altres Grups d’Acció Local europeus.

Exacte. Els Grups d’Acció Local europeus s’han mostrat molt interessats en la metodologia que nosaltres hem aplicat amb “Cowocat_Rural”, principalment perquè el coworking és un àmbit poc treballat en aquests territoris.  Aquest fet ha suposat la creació d’un projecte de cooperació transnacional: “CoLabora. European Cooperation Project on coworking spaces in rural areas”, amb l’objectiu de reactivar l’economia rural europea a partir de les TIC i de comunitats actives que treballin en xarxa, frenant el despoblament i captant o retenint talent en aquests territoris. Un projecte on participen representants de sis regions europees de Letònia, Alemanya, Irlanda, França, Gal·les i Catalunya.


10.    Una de les actuacions que esteu treballant enguany és la creació de l’“Observatori del coworking rural català”.  Una acció divulgativa que, a la vegada, ha de servir per a definir les noves accions del projecte.

Es parla molt del coworking i de les seves potencialitats, però nosaltres no volem parlar de sensacions, sinó de dades reals que serveixin per definir l’impacte que aquesta forma de treball representa al nostre territori.

Aquest Observatori s’ha creat amb la voluntat de disposar de dades actualitzades que expliquin l’evolució del moviment coworking en l’entorn rural català, així com el seu impacte econòmic i social. Les dades s’extreuen mitjançant dades facilitades pels coworkers i pels gestors/dinamitzadors. Algunes de les dades examinades són edat, sexe, ocupació, sector d’activitat, impacte econòmic, valoració dels espais, etc.


11.    I si parlem del futur de Cowocat_Rural.

La tendència i dades a nivell internacional ens mostren que aquestes dinàmiques estan arrelant fermament entre les persones, i també a nivell d'empreses i altres estructures o entitats. Segons la consultoria internacional “Hudson”, dedicada a la recerca i selecció de professionals i gestió del talent, la tendència dels “freelance” és molt forta en alguns països. Als Estats Units, el 50% del nous professionals no tindran un contracte laboral estàndard, sinó que seran professionals autònoms i/o treballaran per projectes.

Segons la “Federación de Trabajadores Autónomos - ATA”, el col·lectiu d’autònoms representarà en deu anys el 35% de la força laboral espanyola. Unes dades que ens deixen entreveure que el coworking ha vingut per quedar-se. Així, moltes empreses, per exemple, estan començant a potenciar el teletreball entre els seus professionals, i alhora constatem que els nous emprenedors i professionals freelance coneixen perfectament als avantatges de compartir espai i sinergies amb altres professionals que els poden generar noves oportunitats a l'hora de créixer professionalment. És evident que les fórmules de treball compartit no són noves, però actualment estan prenent noves formes i adaptant-se a una realitat en contínua evolució. La mobilitat dels professionals, la redistribució física del talent a qualsevol lloc del món, esdevé una realitat que no podem obviar i que brinda noves oportunitats i reptes a un entorn rural que ha d'adaptar-se i estructurar-se per aprofitar-les i ser competitiu en aquest sentit.

A més, i tenint en compte la situació actual, després de la pandèmia que estem vivint aquests moments, les dades citades anteriorment poden augmentar la seva proporció. El teletreball ha estat una de les lliçons d’aquesta crisi, ja que ha demostrat que és pot treballar sense que sigui necessari estar físicament al lloc de treball, i el coworking és el següent pas.

 

 

Comparteix

Entrevista a La Quincaillerie (BIZ Barcelona)

31 de Maig de 2018


Entrevista a La Quincaillerie (BIZ Barcelona)

El dimecres 30 de maig de 2018, i des de l'stand de l'Associació de Coworking de Catalunya (www.cowocat.cat) al saló BIZ Barcelona, vam portar a terme una videoentrevista amb els companys de La Quincaillerie (https://www.laquincaillerie.tl), espai de coworking de Guéret (França), amb els quals mantenim una intensa relació i amb els que estem treballant per crear un projecte de cooperació a nivell europeu en relació al coworking en zones rurals.

En aquest sentit, i en el marc d'aquesta entrevista que vam anomenar "L'expansió del coworking rural, un fenomen que travessa fronteres", el coordinador de Cowocat_Rural Jaume Bages va poder parlar amb Virginie Martin, responsable de cooperació del grup Leader Communauté d'Agglomération du Grand Guéret i amb Baptiste Ridoux, coordinador del projecte La Quincaillerie.

Destacar que durant el transcurs de l'entrevista va visitar l'stand de Cowocat l'alcaldessa de Barcelona, sra. Ada Colau.

Tot seguit us deixem la transcripció-resum, traduïda al català, d'aquella entrevista:

 

L'expansió del coworking rural, un fenomen que travessa fronteres

 

Expliqueu-nos el vostre territori: on està situat Guéret? Quants habitants té? En què basa la seva economia?

Ens trobem al centre de França, a la Regió anomenada Nouvelle Aquitaine i al departament anomenat LaCreuse.

Som una zona rural, formada per un nucli urbà, Guéret, que és la principal vila del departament, la més poblada (13500 habitants) i on s'hi localitzen la majoria de les activitats econòmiques.

Llavors, la zona es compon de municipis suburbans i rurals, amb menys població (de 40 a 2.500 habitants), menys dinàmics econòmicament, sent la majoria zones residencials.

El sector agrícola continua sent substancial en comparació amb la resta de França, però tendeix a debilitar-se. La ramaderia és la producció més important. El sector serveis aglutina la meitat dels llocs de treball, especialment en l'administració, l'educació, la salut i l'acció social.

La taxa de llocs de treball vinculats a l'economia social i solidària també és molt important.

Finalment, vull destacar el fet que tenim un sector de voluntariat molt dinàmic.Tenim el major nombre d'associacions per habitant, que actuen en diversos àmbits: cultura, esports, solidaritat.

 

Els inicis de La Quincaillerie. Com va nèixer la idea?

La idea va sorgir durant la celebració dels 5 anys de la Ràdio "Pays de Gueret", al novembre de 2012. Aquesta comunitat local de ràdio va utilitzar durant set dies una antiga botiga del centre de la ciutat de Gueret allà per celebrar els seus 5 anys d'existència. Més enllà de la ubicació temporal de l'estudi de ràdio, el local va permetre proposar una exposició, instal·lar un bar gestionat per una associació, organitzar concerts, i va ser equipat amb mobles reciclats i reutilitzats. També es va oferir WIFI a tothom.

Algunes persones volien millorar i fer perdurable aquest projecte inicial. Llavors va néixer l'Associació 23D, el 2013, que tenia com a objectiu crear un lloc que centralitzés les pràctiques digitals, amb valors d'educació popular, creant un espai híbrid (mesclant aspectes culturals, socials, econòmics...).

I així, podem dir que “La Quincaillerie” va néixer el 6 de març de, 2015.

 

Com es gestiona, qui el gestiona?

La Quincaillerie és un servei de la Communauté d'Agglomération du Grand Guéret: és un servei públic.

 

Quants coworkers hi poden treballar? Quin nivell d'ocupació té actualment?

La Quincaillerie pot acollir una dotzena de coworkers. De 6 a 10 persones l'utilitzen diàriament.

 

Quin tipus de perfils professionals hi ha?

Hi acollim diàriament, entre d'altres, els següents professionals:

  • Moto Station, 2 persones, web sobre moto i scooters
  • P'Art si P'Art, 2 persones, del departament administratiu de l'escola de música
  • Un gestor de bases de dades
  • Un teletreballador per a una empresa ubicada a Marsella, de programari de gestió de biblioteques
  • Una actriu, que també gestiona companyies teatrals
  • Un desenvolupador de llocs web
  • Una dinamitzadora d'una associació de productors ecològics
  • Etc

 

Normalment parleu del concepte "3r Espai"...

La Quincaillerie no és només un espai de coworking. La Quincaillerie acull altres activitats i, sobretot, està obert a tothom: migrants, persones grans, estudiants, persones amb dificultats, treballadors qualificats... La Quincaillerieés una eina que pot servir a tothom.

 

Quina serveis s'ofereixen actualment a la Quincaillerie

A l'espai s'hi ofereixen els següents serveis:

  • MEDIACIÓ DIGITAL: Tallers per a diferents públics (persones grans, nens i persones amb dificultats). Oferim un programa de formació de 5 mesos per descobrir llocs de treball relacionats amb tecnologies digitals, com ara el desenvolupament de llocs web, la gestió de comunitats, la mediació digital, el prototipatge amb eines digitals). Aquest programa de formació està certificat per l'Estat.
  • COWORKING: Espai de treball compartit ambWiFi, impressora-copiadora, cafè i tè, xarxa
  • ESPAI DE REUNIONS: Espai dedicat a grups de benvinguda, equipat amb videoconferència
  • FABLAB: Modelitzaciói impressió en 3D, tall amb làser, màquina de brodat digital, prototipatge, tallers regularsamb nens, adults, estudiants que abandonen l'escola, tallers d'experiència laboral...
  • MEDIA: Estudi de ràdio, programa de ràdio setmanal sobre noves tecnologies, futura creació de web TV...
  • ESPAI PÚBLIC DIGITAL: Posar a disposició dels usuaris d'ordinadorsreciclats
  • CULTURA: Exposicions, concerts, xerrades, conferències...

 

Quins beneficis ha aportat la creació de l'espai a Guéret?

La Quincaillerie és l'únic espai de coworking de la zona de la Communauté d'Agglomération du Grand Guéret. Ofereix un nou servei a la zona i permet als professionals autònoms i altres actors locals estar en contacte i col·laborar.

 

Ens pots explicar algun cas d'èxit de sorgiment de col·laboracions entre coworkers?

Bé, la Quincaillerie podríem dir que és un centre de recursos digitals. Moltes organitzacions demanen consell al personal de la Quincaillerie. Sovint, el personal fa el vincle entre els coworkers. La Quincaillerie actua com a catalitzador de contractes i relacions comercials.

 

A l'espai hi tenen la seu algunes associacions i organitzacions. Ens ho pots explicar?

La Quincaillerie és la seu de 9 associacions. A més, els ofereix suport en comunicació, generació de xarxa amb altres actors locals, l'oportunitat d'usar el FabLab i la ràdio local, la utilització d'espai de reunions equipada i espai per organitzar esdeveniments (concerts, conferències).

 

Co-LABORA. PROJECTE EUROPEU

Com va néixer la idea? Vosaltres vau ser els principals impulsors, és així?

A partir de 2016, vam tenir la voluntat de dur a terme un projecte de cooperació europea que treballés el concepte del coworking a les zones rurals. De fet, volíem intercanviar experiències per enriquir les nostres pràctiques. El coworking és un tema estès i amb important desenvolupament en nombrosos països europeus, però no tant en les zones rurals. Per aquest motiu, vam publicar una oferta de cooperació per arribar a socis europeus.

 

Una trobada important: octubre 2017 a Catalunya (Ribera d'Ebre)...

Sí, va ser l'oportunitat de conèixer per primera vegada i aprendre del projecte de cooperació que s'ha realitzat a Catalunya (Cowocat_Rural). Per a nosaltres, aquest projecte és una història d'èxit, amb el suport als espais de coworking i tota la xarxa implementada. Ens complau mantenir el contacte amb vosaltres perquè la vostra experiència és realment inspiradora.

 

I posteriorment, el març de 2018, reunió a Guéret! Qui hi participà? Trobem diferents punts de partida en el projecte?

Vuit organitzacions van respondre a la nostra oferta de cooperació, mostrant el seu interès per dur a terme un projecte de cooperació amb nosaltres, en relació al coworking a les zones rurals. És per això que vam organitzar una reunió a Guéret al març: per conèixer, intercanviar coneixement sobre les nostres respectives àrees i els nostres respectius projectes, i finalment definir la base d'un projecte de cooperació europea.

Aquesta primera reunió va mostrar que cada soci es troba en diferents etapes de desenvolupament d'espais de coworking:

  • Alguns ja han desenvolupat diversos espais de coworking
  • Uns altres han creat un espai de coworking, amb serveis, però encara no tenen coworkers.
  • Uns altres només tenen la idea

 

Quins són els objectius i accions més destacades del futur projecte?

Durant dos dies intensius de treball vam aconseguir consensuar objectius i accions comunes. Jo diria que el nostre propòsit comú és el desenvolupament econòmic i l'augment d'atractivitat de les zones rurals. És a dir, atraure nous habitants, mantenir persones i activitats, estimular el desenvolupament econòmic i la innovació i millorar la qualitat de vida.

Desenvolupar comunitats de coworkers i espais de coworking a les zones rurals és doncs un mitjà per assolir aquests objectius. El projecte de cooperació ajudarà a cada soci a anar més lluny en el desenvolupament d'espais de coworking en la seva pròpia àrea.

Tenim la intenció de formalitzar una metodologia comuna dedicada a la creació i al desenvolupament d'espais de coworking en zones rurals. Aquesta metodologia tractarà diferents aspectes:

  • Bones pràctiques sobre espais de coworking (disseny, codi de conducta, serveis...)
  • Definició del procés per desenvolupar la comunitat de coworkers i la construcció d'una formació de dinamitzadors i community builders
  • Difondre un relat que mostri els beneficis del coworking en zones rurals.
  • Mètodes i eines per desenvolupar xarxes entre coworkers i espais de coworking

Al final, la idea és disposar d'una mena de caixa d'eines que reculli totes les produccions realitzades.

 

Quins seran els següents passos?

El següent pas és reunir-nos tots junts per precisar la metodologia d'implementació de les accions i iniciar el projecte el més aviat possible.

 

EL PROJECTE DE NOU ESPAI

Aviat disposareu d'un nou espai, més gran i amb més serveis. Ens ho podeu explicar una mica?

L'experiència de gestionar l'espai durant 3 anys ens ha portat a veure la necessitat d'invertir en co-construir l'espai i eina ideal que s'adapti a les diferents activitats i que respongui a les necessitats de la zona.

Així, el nou espai oferirà noves opcions i serveis: un estudi de ràdio directament vinculat a una sala de concerts; espais de treball oberts i oficines tancades, un fablab i un bar gestionat per una associació.

 

LA IMPORTÀNCIA DEL COWORKING EN L'ENTORN RURAL

En què pot ajudar la filosofia coworking i els espais de coworking en les zones rurals? Com creieu que evolucionarà?

Estem convençuts que el treball de coworking és una de les eines que contribueixen al desenvolupament local.

Els espais de coworking són llocs on es poden desenvolupar activitats econòmiques, especialment gràcies als serveis que s'hi ofereixen i a la xarxa de persones que els integren.

Per tant, els espais de coworking poden convèncer a la gent que vingui o es quedi a les zones rurals.

Comparteix

La Fundació del Món Rural entrevista a Begoña Garcia per parlar del projecte Cowocat_Rural

06 de Setembre de 2017


La Fundació del Món Rural entrevista a Begoña Garcia per parlar del projecte Cowocat_Rural

Us posem a l'abast l'entrevista que des de la Fundació del Món Rural van fer a Begoña Garcia, per parlar del projecte Cowocat_Rural. Tot seguit disposeu de la transcripció de l'entrevista. També podeu revisar l'entrevista des del web de la Fundació del Món Rural, en el seu format original (http://www.fmr.cat/ca/projectes-i-biblioteca/fons-bibliografic/2273)

 

Iniciatives d'Emprenedoria Rural: Entrevista a Cowocat_Rural

Entrevista a Begoña Garcia, gerent del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, Territori Ribera Ebre-Terra Alta (CIS) , grup coordinador del projecte de cooperació Cowocat_Rural:

 

1. Amb quin objectiu neix Cowocat_Rural? Què motiva la seva creació?

“Cowocat_Rural” és un projecte de cooperació entre els Grups d’Acció Local de Catalunya, en el marc del Programa de Desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.

Aquest projecte va sorgir de la voluntat, necessitat de generar ocupació i promoure l'emprenedoria als territoris rurals. Una emprenedoria vinculada a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació que aprofiti els valors del coworking i les oportunitats que aquesta forma de treball podia generar en els entorns rurals. En aquest sentit, el projecte va néixer l'any 2014, i es configurà i prengué forma a l'entorn d'una experiència pionera de creació d'un espai de coworking a Riba-roja d’Ebre, municipi que tenia 1.195 habitants en aquell moment. Així, Zona Líquida (www.zonaliquida.cat) es va configurar com el primer espai de coworking en l'entorn rural català. Per tant, a partir d'aquesta experiència, des del CIS, es van plantejar una sèrie de reptes:

·  "Es pot replicar l’experiència de Zona Líquida a altres territoris rurals ?";

·  "Aconseguirem generar interès en el concepte #coworking”, com a eina al servei del desenvolupament territorial i alhora de desenvolupament personal i professional de les persones en entorns rurals?";

·   "Serem capaços de trobar i vertebrar una comunitat de professionals en aquests territoris rurals, que teletreballa i està disposada a col·laborar i generar sinergies conjuntes?".

Tres anys després creiem que aquests reptes són, o poden ser en breu, realitats i estem promovent actuacions que despleguen una estratègia de suport i d'expansió d'aquest concepte sobre cada un dels territoris participants, atenent a les necessitats i realitats de cada zona.

 

2. Com pot ajudar el coworking al desenvolupament del món rural?

Des de “Cowocat_Rural” defensem que el coworking permet atraure i fixar capital humà qualificat, i per tant talent, a les zones rurals. Ens agrada dir que el coworking és una eina de desenvolupament rural ja que incideix directament en el desenvolupament econòmic i social del territoris rurals,  promovent i consolidant la qualitat de vida de les persones que vivim. Actualment les TIC i les xarxes de comunicació, en sentit ampli, permeten que professionals qualificats de sectors ben heterogenis desenvolupin la seva activitat professional des de qualsevol punt del territori, sigui urbà o rural. I Cowocat_Rural posa sobre la taula la potencialitat i valor dels territoris rurals en aquest sentit. Pots fer la mateixa feina en un entorn rural, amb tots els avantatges implícits de millora de la qualitat de vida que això pot suposar. Per tant, donem suport a tot l'ecosistema que permet aquesta nova forma de treball i relació professional i social, ja siguin espais de coworking, coworkers, professionals i freelance, administració local...

 

3. Quins són els àmbits o àrees en les quals es pot treballar per aconseguir un desenvolupament efectiu del món rural?

Per aconseguir un desenvolupament efectiu del món rural calen unes polítiques territorials que tinguin en compte la concertació territorial i un enfocament integrador. Posar de relleu els valors intrínsecs del món rural, les dinàmiques que s’hi donen, les oportunitats i les amenaces. Tots aquests aspectes són analitzats per determinar quina és l’estratègia a seguir per cada territori rural (àmbit econòmic, social, mediambiental...) mitjançant la participació i apoderament dels agents públics i privats del territori seguin un procés de “baix cap a dalt”. L’estratègia del CIS se centra a incrementar les oportunitats d’ocupació en el territori sota la premissa d’un desenvolupament rural sostenible basat en la innovació, l’esperit emprenedor, la diversificació de l’economia i la governança. Per assolir aquest objectiu, s’han establert un seguit de línies d’actuació i en concret “impulsar el coworking i el teletreball a través de les TIC”.

 

4. Teniu la seu a Tarragona, quin és l’àmbit d’actuació de Cowocat_Rural?

L’àmbit d’actuació del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, CIS són les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Tot i amb així, el projecte “Cowocat_Rural” compta amb la participació dels 11 Grups d’Acció Local de Catalunya i, per tant, l’àrea d’actuació d’aquesta iniciativa és tot el territori rural català (territori Leader). Des del Consorci, però, pretenem donar a conèixer la nostra experiència i metodologia a territoris nacionals i internacionals. En certa manera som un projecte pioner, i molts territoris s'interessen per la nostra xarxa i per saber quina metodologia estem aplicant per introduir aquesta nova manera de treballar als territoris rurals. El fet d'haver estat escollits com a exemple de bones pràctiques per la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (European Network for Rural Development - ENRD) ens referma i ens dóna forces per seguir treballant en el projecte.

 

5. De quina manera ajuda Cowocat_Rural als emprenedors i emprenedores?

Des de “Cowocat_Rural” pretenem impulsar un conjunt d'actuacions que permetin afavorir de manera transversal, i alhora particular, tot l'ecosistema coworking dels territoris rurals de Catalunya.

 

6.  Què entenem per ‘ecosistema de coworking’?

Doncs tant els emprenedors i emprenedores que treballen en un espai de coworking, com els i les professionals i empreses vinculades a aquests espais, sense oblidar-nos dels professionals que actualment treballen des de casa i es plantegen fer un salt i canviar aquesta situació. També formen part d’aquest entorn els gestors i dinamitzadors dels espais, les administracions, que veuen el coworking com una oportunitat pels seus territoris, i les persones que volen retornar als seus pobles d'origen o que es volen establir en l'entorn rural per gaudir d'una millor qualitat de vida.

Per a tots ells, intentem dissenyar actuacions que els puguin resultar beneficioses i útils, i que els permetin millorar la seva competitivitat i activitat professional, articulant noves sinergies amb altres professionals i empreses, sempre a l'entorn del concepte coworking. Així, fem trobades d'emprenedors/res, treballem en noves dinàmiques de treball, i oferim als professionals una plataforma a través de la qual guanyar  visibilitat i generar noves relacions professionals que les permetin crear col·laboracions i projectes nous.

 

7.  Quines són les principals dificultats que troben aquestes persones en l’inici del seu projecte empresarial?

Som molt conscients que emprendre és complicat. I fer-ho en determinats sectors i en un entorn rural encara pot ser-ho més. El coworking pot ajudar a aquests nous emprenedors i emprenedores  a disposar d'un entorn de treball favorable, amb companys que es troben en una situació similar a la seva, i amb els quals poden impulsar nous projectes empresarials que fins al moment cap d'ells segurament podia haver imaginat. Els espais de coworking són “hubs” de coneixement. Es treballa de tu a tu, es generen  sinergies i es multipliquen les visions dels que hi formen part. Quan s’uneix el talent i les ganes de créixer professionalment, es generen oportunitats i noves perspectives i horitzons. Aquest clima de treball, positiu, de noves oportunitats i de sinergia constant, possibilita que els emprenedors s'alliberin de part de les dificultats intrínseques del fet d'emprendre.

 

8. Les dinàmiques de treball compartit han vingut per quedar-se o són una eina que temporalment ha ajudat a moltes petites iniciatives a tirar endavant?

Les tendències i dades a nivell internacional ens mostren que aquestes dinàmiques estan arrelant fermament entre les persones, i també a nivell d'empreses i altres estructures o entitats. Segons la consultoria internacional “Hudson”, dedicada a la recerca i selecció de professionals i gestió del talent, la tendència dels “freelance” és molt forta en alguns països. Als Estats Units,  el 50% del nous professionals no tindran un contracte laboral estàndard, sinó que seran professionals autònoms i/o treballaran per projectes. Segons la “Federación de Trabajadores Autónomos ATA” el col·lectiu d’autònoms representarà en deu anys el 35% de la força laboral espanyola. Unes dades que ens deixen entreveure que el coworking ha vingut per quedar-se. Així, moltes empreses, per exemple, estan començant a potenciar el teletreball entre els seus professionals, i alhora constatem que els nous emprenedors i professionals freelance coneixen perfectament als avantatges de compartir espai i sinergies amb altres professionals que els poden generar noves oportunitats a l'hora de créixer professionalment. És evident que les fórmules de treball compartit no són noves, però actualment estan prenent noves formes i adaptant-se a una realitat en contínua evolució. La mobilitat dels professionals, la redistribució física del talent per qualsevol lloc del món, esdevé una realitat que no podem obviar i que brinda noves oportunitats i reptes a un entorn rural que ha d'adaptar-se i estructurar-se per aprofitar-les i ser competitiu en aquest sentit.

 

9. Quines són les perspectives i reptes de futur en el treball compartit en el món rural?

Com hem comentat, el món rural ha d'estar preparat per a fer front a aquestes noves perspectives i reptes, que nosaltres considerem oportunitats. Nous professionals i sectors poden establir-se en petits municipis o territoris, si es treballa conjuntament per afavorir que aquest professionals puguin quedar-se. Aquest talent pot retornar al món rural. Professionals de diversos sectors poden establir-s'hi i viure-hi, sempre i quan disposin de bones connexions i òptimes xarxes de telecomunicacions.  El món rural ha d'estar preparat per tornar a acollir (o no deixar escapar) aquell talent i persones qualificades que fins fa poc no atreia ni retenia. A més, hem de tenir en compte que moltes feines i professionals han passat a ser nòmades. Gent que viatja mentre treballa, o que treballa mentre viatja. Els territoris rurals poden oferir experiències i autenticitat també per aquestes persones. Des de “Cowocat_Rural”  pretenem donar a conèixer els nostres territoris com a llocs on s’hi poden viure grans experiències de descoberta de l'entorn i, alhora, seguir connectats com a professionals al món. Les possibilitats i opcions són àmplies i, a més, creixents. Cal seguir atents a l'evolució d'aquesta realitat,  i anar ajustant i adequant els territoris a aquestes oportunitats.

 

Comparteix

DESCOBRIM L’ESPAI DE COWORKING LA MAGRANA (VALLS)

01 de Agost de 2017


DESCOBRIM L’ESPAI DE COWORKING LA MAGRANA (VALLS)

 

Un espai, una idea i la il·lusió i visió de portar-la terme: La Magrana

La Laia Benaiges és una jove emprenedora que fa tres anys va deixar l'administració per promoure un espai de coworking a Valls, en un antic local familiar en el qual el seu avi havia creat una botiga de mobles feia més de 50 anys. Fruit de la nostàlgia i de la possibilitat de poder perdre un edifici amb encant i història, i de les opcions de tirar endavant el projecte, va néixer l'espai La Magrana (http://espailamagrana.cat).

El Programa Leader la va ajudar econòmicament en la creació de l'espai, i Cowocat i Cowocat_Rural a fer créixer la Magrana, a consolidar-la i a crear sinergies amb altres espais.

Els principis van ser difícils, ja que el coworking és un concepte nou però, a poc a poc, ha aconseguit crear una comunitat que creix i es consolida amb el temps i que aposta per una nova manera de treballar. L’èxit de l’espai la Magrana recau en la comunitat que la fa possible i en els projectes col·laboratius que sorgeixen entre els membres de l’espai i amb professionals del territori.

 

 

LECO, un projecte sorgit de les sinergies entre coworkers de la Magrana

Un dels projectes col·laboratius sorgits de l’espai la Magrana és LECO (http://www.legalcoworking.com), nascut de les sinergies entre les coworkers Maica Cabello i Mónica Sánchez, advocades (http://arilsadvocats.com); i Laia Benaiges, gestora i publicista (https://laiabenaiges.com). Però a LECO hi ha 4 col·laboradores més que treballen o formen part de la comunitat de professionals de l’espai La Magrana. L’Aida i la Laura, de GS Assessors, l’Anna d’El Taller Coworking (https://eltaller-coworking.cat/) i Escalímetre Arquitectes (http://www.escalimetre.cat), i la Natàlia Solsona, que és coworker i interiorista.

El projecte neix com una consultoria legal per espais coworking que presta serveis a Catalunya i a Espanya. Amb el temps, ha ampliat els seus serveis, i també ofereix acompanyament a la creació i gestió d’espais de treball compartit.

Ara mateix, LECO es troba en fase de creixement i re-definició, oferint servei a empreses que volen crear coworkings corporatius o aplicar dinàmiques de treball innovadores i col·laboratives a la seva empresa.

 

Però, anem a conèixer a les integrants d’aquest projecte sorgit del coworking:

 

Com us vau conèixer?

(Laia) Ens vam conèixer a La Magrana. La Maica va venir a les conferències espanyoles de coworking a València, i va veure que molts assistents tenien dubtes legals. Vam veure què hi havia una necessitat no resolta i aquí va néixer LECO.

 

En el moment que vau decidir formar part del coworking, quins van ser els requisits bàsics que us van fer falta per formar-ne part? Us ha estat fàcil el camí?

(Mónica) Primer no saps ben bé que és ser coworker, simplement busques un espai per portar-hi a terme el teu projecte professional, un cop dins i amb el pas dels dies comprens si compleixes els requisits per continuar. Bàsicament si ets oberta de ment, amb ganes de col·laborar amb altres coworkers i respectes unes normes bàsiques de convivència, compleixes els requisits.

 

Per què sou, i què us aporta, ser coworkers?

(Maica) Primer busques un espai compartit de treball, on et facilitin les eines bàsiques de treball, però després t’adones que conèixer altres persones de món laborals totalment diferents del teu, t’enriqueix enormement, a més de poder portar a terme projectes que mai havies imaginat, com LECO on s’uneix el dret i el coworking.

 

"Ser coworker t’enriqueix enormement"

 

Penseu que el camí per crear LECO hagués estat el mateix si no haguéssiu format part d’un coworking?

(Mónica) Impossible! Com a advocades d’un despatx tradicional no haguéssim entès les necessitats dels espais de coworking i de regular una documentació legal intentant prevenir els problemes futurs que poden tenir. Ser part d’un coworking et fa detectar necessitats que no veuries des de fora.

 

En què us ajuda el coworking a l’hora de desenvolupar el vostre projecte?

(Laia) L’espai en si. Podem programar una reunió d’aquí a una hora i estar-hi tots presents a la sala de reunions. També ens ajuda la difusió del projecte que es fa des del coworking i el fet de tenir a l’abast professionals de diversos àmbits amb qui podem col·laborar puntualment. Per exemple, a La Magrana hi treballa el Josep, un nòmada digital que és director d’una agència de comunicació especialitzada en música clàssica. Hem comptat amb ell per assessorar a un espai de coworking especialitzat en música.

 

EL PROJECTE

Què us va motivar a començar a treballar juntes?

(Laia) La necessitat i el bon rotllo. La Maica i jo ens hem portat molt bé des del principi, i aquesta sintonia és bàsica perquè un projecte professional funcioni. I després la necessitat; hi havia un buit de mercat i nosaltres teníem els coneixements per cobrir-lo. Després la cosa ja va anar rodada.

 

Quins serveis oferiu als vostres clients?

(Maica) Vam començar com a consultoria legal per espais coworking, però ens vam adonar que els fundadors i gestors necessitaven que algú els hi expliqués com crear i gestionar un coworking. És un sector molt nou, no hi ha estudis ni regles, i per tant, tot es basa en l’observació i l’experiència. La Laia ha creat un espai des de 0 i s’ha mogut moltíssim. Coneix el sector i li encanta. Per tant, LECO va evolucionar cap a una consultoria integral per espais coworking. Acompanyem a gestors des que lloguen l’espai (revisant el contracte amb el propietari) passant per la creació del contracte coworking, l’assessorament en el disseny d’interiors, les acciones de comunicació o els models de tarifes.

Com hem comentat, ara anem una mica més enllà, i aviat llançarem un nou servei dirigit a empreses que volen crear coworkings corporatius o aplicar dinàmiques de treball innovadores i col·laboratives per fer un gir a la cultura corporativa.

 

"Estem veient el nostre projecte evolucionar i tot gràcies al coworking"

 

Doneu serveis i col·laboreu amb altres coworkers?

(Laia) Com a LECO prestem serveis a espais coworking, no a coworkers. Però sí que col·laborem amb coworkers. Primer anem a buscar els coworkers de La Magrana, després els de la XECC i després els de Cowocat_Rural. Ens agrada treballar amb professionals de proximitat i de territoris afins.

 

COWOCAT_RURAL

 

Què en penseu d’aquest projecte?

(Laia) És una molt bona eina per impulsar i ajudar a créixer el coworking en territoris no urbans, per difondre la filosofia i per normalitzar-la. Als pobles i ciutats petites, la feina és doble: hi ha la part pedagògica i la part comercial. Si un projecte com Cowocat_Rural t’ajuda a potenciar i normalitzar el “coworking” ja hi guanyes moltíssim.

 

Penseu que un projecte com el vostre pot sorgir de la col·laboració entre diferents espais de coworking?

(Laia) Sí, i tant. LECO per exemple pot necessitar nous col·laboradors que no tenim a La Magrana. I conèixer el perfil de professionals que treballen en espais de la xarxa és molt útil. Ens facilita la feina i ens aporta contactes de confiança, perquè hi ha un projecte darrera que ens la dóna.

 

Que us semblaria la idea de tenir mobilitat entre diferents espais de coworking de la xarxa Cowocat_Rural?

(Laia) És una molt bona idea, perquè els freelances anem amunt i avall, i disposar d’espais de treball arreu del territori t’ho posa fàcil. També és interessant que coworkers d’espais urbans tinguin facilitats per venir a treballar als nostres espais o a passar-hi una experiència de treball i vacances.

 

RECOMANACIONS

Recomanaríeu la vostra experiència a nous coworkers?

(Mónica) I tant!!

 

Quins consells donaríeu a un emprenedor?

(Maica) Que entrin amb la ment oberta, que participin de la comunitat i que tinguin moltes ganes de treballar.

 

Creieu que hi ha bones perspectives per als nous emprenedors?

(Mónica) Entenem que hi ha bones perspectives, i que cada cop l’empresa tradicional busca més a professionals autònoms ubicats en espais coworking, perquè els hi aporten aquest plus d’innovació i frescor que aporta treballar en una comunitat professional formada per professionals de diversos àmbits. 

 

Talent, ganes de compartir i col·laborar, i fer-ho en un entorn de treball dinàmic i positiu. El secret del seu desenvolupament professional. I del teu?

 

Comparteix

Aprofita els beneficis de formar part de la xarxa Cowocat_Rural!

Dona't d'alta a la nostra web. Només necessites ser coworker a algun dels espais de la xarxa




No estàs vinculat a cap espai de coworking?

Consulta el llistat d’espais!