Iniciar sessió
Cowocat Rural

Actualitat

Segueix el dia a dia del projecte Cowocat Rural

Xerrada de coworking a l'Institut de l'Ebre

28 de Maig de 2018


Xerrada de coworking a l'Institut de l'Ebre

El dimecres 23 de maig, Cowocat_Rural va ser a l'Institut de l'Ebre de Tortosa participant en la xerrada / taller "Treballar amb #coworking, present i futur". 

La xerrada, emmarcada en el cicle "Carnet d'Emprenedoria", va comptar amb la participació de Begoña Garcia, gerent del CIS, i de Vanesa Cervera, coworker de l'Espai Kowo d'Amposta i dinamitzadora territorial de Cowocat_Rural.

Us en deixem unes fotos ;-)

 

Comparteix

Cowocat_Rural present al seminari "Smart Villages" de la ENRD (Brussel·les)

22 de Maig de 2018


Cowocat_Rural present al seminari

Aquest dimarts 22 de maig, el projecte Cowocat_Rural, a través de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, ha estat presentat com a exemple de bones pràctiques en innovació i digitalització en entorns rurals en el seminari sobre “Smart Villages” impulsada per la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (ENRD). Aquesta trobada ha reunit representants de diverses institucions i entitats europees, professionals i investigadors que han estat desenvolupant projectes per revitalitzar els serveis rurals a través de la innovació social i digital.  

Aquest és un dels subgrups de treball de l’àrea d’estudi de la Xarxa Europea "Zones rurals intel·ligents i competitives". Impulsat el passat mes de setembre, “Smart Villages” estudia com  revitalitzar els serveis del món rural mitjançant la innovació digital i social. Serveis com la sanitat, l’educació, el transport o l’energia  rural, es poden millorar i fer-los més sostenibles mitjançant el desplegament d’eines TIC i l’impuls d’accions i projectes liderats per la pròpia ciutadania.

Phil Hogan, Comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, ha estat l’encarregat d’inaugurar la trobada. Centrada en ser un espai d'intercanvi d'experiències en la implementació de la innovació digital en serveis rurals, la sessió també plantejava explorar el paper de les polítiques rurals, i no rurals, de la Unió Europea, per la creació d'un entorn propici per a les “Smart Villages”. 

Així doncs, Gemma Estany, tècnica de cooperació d'ARCA, va presentar el projecte "COWOCAT_RURAL" com a exemple de Bones Pràctiques de com els projectes de cooperació Leader promouen l’agenda digital dels territoris rurals.

Per altra banda, Santi Martínez, CEO de l’empresa “Estabanell Energia”, va presentar el projecte d’“Smart Rural Grid” desenvolupat al municipi de Vallfogona del Ripollès. Una iniciativa vinculada al projecte de cooperació Leader “ENFOCC. Energia, Forest i Canvi Climàtic”, coordinat per l’Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura.

Aquest seminari forma part del cicle iniciat el passat 26 d’octubre amb la jornada “Els enfocaments estratègics integrats per a la innovació en els serveis rurals”, i les dues trobades centrades en la “Revitalització dels serveis rurals a través de la innovació social i digitals” dels dies 7 de desembre i 21 de febrer. Està previst que el proper 12 de juny tingui lloc una trobada resum amb una petita representació del grup de treball per tal d’explorar possibles línies de treball a desenvolupar en el futur. 

En el marc d’“Smart Villages” s’ha elaborat un recull amb els projectes presentats pels membres del grup de treball (Cowocat_Rural, pàgina 14), i la revista de la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural, “EU Rural Review”, ha dedicat un dels seus números a les Smart  Villages: EU Rural Review 26 “Smart Villages: Revitalising Rural Services” (ENFOCC, pàgina 44).

 

Text basat en notícia de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). Vegeu notícia original a través del següent enllaç

Comparteix

Iniciem l'assessorament i suport professional que, des de Cowocat_Rural, oferim a espais de coworking

11 de Maig de 2018


Iniciem l'assessorament i suport professional que, des de Cowocat_Rural, oferim a espais de coworking

Avui comencem les sessions de consultoria al nou espai que s'està creant a Artesa de Segre

 

El projecte Cowocat_Rural posa en marxa avui una de les accions més destacades d'aquest any: l'assessorament i el suport professional a espais de coworking dels territoris rurals de Catalunya, ja siguin en espais en procés de creació o ja en funcionament.

Aquesta acció té per objectiu capacitar els gestors i fundadors d’espais de coworking i donar-los eines per una millor gestió dels espais.

Amb aquests objectius, i a través de LECO - Legal Coworking (http://www.legalcoworking.com) es realitzaran durant els propers mesos sessions de consultoria presencials i online als 10 territoris que formen part del projecte. Així, si es tracta de nous espais, les sessions de consultoria tractaran tots els aspectes necessaris per posar en marxa i gestionar un espai coworking des de 0: elecció del local, permisos, models de coworking, decoració i interiorisme, contractes, serveis, comunicació, formacions, esdeveniments, gestió i dinamització de comunitats, tarifes i preus... Per tal d’oferir una guia global imprescindible per aprendre a engegar un espai coworking en un territori rural des de 0.

Si es tracta d'espais ja existents, les sessions de consultoria seran més específiques i tractaran amb detall els següents aspectes, o aquells temes concrets que demanin els espais o territoris participants, per exemple:

  • Comunicació, formacions i esdeveniments
  • Gestió i dinamització de comunitats
  • Documentació legal
  • Protecció de dades i contractació online
  • Sessions online
  • Llicències administratives i distribució de l’espai
  • Assessorament fiscal
  • Decoració i interiorisme

Així, els espais seleccionats (uns 2 espais per territori) disposaran doncs de:

  • 1 sessió de consultoria presencial de tres hores de durada
  • 1 sessió de consultoria online d’una hora de durada
  • 1 informe amb les conclusions de la consultoria presencial i una guia d’actuació

De ben segur que aquesta acció pot ajudar a donar eines als espais a ser més competitius i a garantir la seva perdurabilitat i servei a la comunitat emprenedora dels territoris rurals de Catalunya.

Comparteix

2 nous espais s'incorporen a la xarxa Cowocat_Rural

07 de Maig de 2018


2 nous espais s'incorporen a la xarxa Cowocat_Rural

Nous espais de coworking al Pallars i al Lluçanès 

A Cowocat_Rural estem d'enhorabona, ja que veiem com el concepte coworking s'està expandint pels territoris rurals de Catalunya. Les dues darreres incorporacions a la "família" coworking són els espais de Prats de Lluçanès i de la Pobla de Segur.

Tot el nostre suport a aquestes iniciatives!

 

L'espai de Prats de Lluçanès

(text extret del web de l'Ajuntament: https://pratsdellucanes.cat/economia/espai-coworking/)

"Gairebé 500m2. Vol ser un centre on associacions i entitats veïnals puguin desenvolupar les seves activitats i alhora proveir de serveis a les empreses; així com, un espai que allotgi a noves persones emprenedores mitjançant la filosofia del coworking.

PER QUÈ A PRATS?

Hi ha una demanda de persones interessades en poder tenir un espai que s’ajusti a les necessitats del seu projecte empresarial i, alhora, des de l’Ajuntament vetllarem per tal que l’Espai encabeixi en el futur altres serveis amb valor afegit, tant per a les empreses com per a les persones emprenedores del Lluçanès. I també el punt d’atenció de l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central al Lluçanès."

 

La Pobla de Segur aposta pel coworking i obre l’espai Lo niu d’idees

El passat divendres 4 de maig de 2018 es va fer la presentació pública de l'espai, amb la intervenció de l'alcalde Lluís Bellera i la presència de Cowocat_Rural, a través de la xerrada "El coworking com a eina de desenvolupament rural. El projecte Cowocat_Rural", feta per Jaume Bages, coordinador de Cowocat_Rural.

 

(text extret de la publicació Roques Roies, 5 d'abril de 2018)

"Marxar a estudiar a fora i no tornar, fa uns anys, no era una opció, era gairebé una obligació i, per això, eren pocs els pallaresos que tornaven i, encara menys, els nouvinguts que decidien construir la seva vida al Pallars. Es feia complicat imaginar-se una vida en un entorn rural, aïllat i amb males comunicacions, tant de carretera com online però, a poc a poc, tots aquests factors han anat canviant i els entorns rurals, com la Pobla, han començat a formar part de les opcions dels llocs on viure per un temps indefinit. Una d’aquestes opcions es materialitza en l’espai coworking Lo niu d’idees, situat al telecentre, que permet a tots aquells que treballen online de disposar d’un espai amb òptimes condicions tant de connexió amb fibra òptica com de clima de treball per poder desenvolupar la seva tasca.

Els nostres coworkers

Lo niu d’idees és un espai que ja compta amb dos coworkers, el Marc i el Kike, un de la Pobla i l’altre d’Aramunt, que no s’ho van pensar dues vegades i van ser els primers a traslladar el seu espai de treball a l’av. Madrid, 9. El Kike és físic i la seva feina consisteix a fer divulgació de l’astronomia a través de tallers i activitats educatives. Per a ell hi ha dos factors que han estat crucials: separar la vida domèstica de la feina i, alhora, tenir una bona connexió d’Internet, cosa molt complicada als pobles del voltant. Amb això de separar la vida familiar de la feina també hi coincideix el Marc, que ofereix serveis d’informàtica empresarial i que afegeix: “és una bona oportunitat per a empreses petites que no ens podem permetre, encara, de pagar una oficina”. A més, els dos coincideixen que a l’hora de rebre clients és molt més formal fer-ho a Lo niu d’idees que no pas a casa, on havien de compartir espai amb el menjador o la cuina. Un altre avantatge de treballar a l’espai coworking és també que és un lloc que els permet ser més productius. Tant el Kike com el Marc remarquen: “Aquí a les 12 del migdia ja hem fet el mateix que a casa en un dia. La productivitat és multiplicada per dos, tranquil·lament. A casa et distreus molt i, en canvi, ens adonem que aquí sense voler no sortim ni de l’espai. Les jornades de treball són més intenses i, a més, quan arribem a casa ja no encenem ni l’ordinador”.

Pel que fa a les sinergies que es poden crear en espais de treball com aquest, tots dos expliquen que creuen que és important treballar conjuntament i no descarten que més a llarg termini puguin dur a terme algun projecte conjunt. Això sí, compartir espai i experiències els permet posar en comú problemàtiques comunes dels emprenedors i buscar-hi solucions, cosa que també remarquen que és un avantatge. Tots dos esperen que s’incorporin més coworkers per així poder incrementar aquestes sinergies i, alhora, crear un bon ambient de treball."

Comparteix

Article al diari ARA: El ‘coworking’ s’expandeix en l’àmbit rural

20 de Desembre de 2017


Article al diari ARA: El ‘coworking’ s’expandeix en l’àmbit rural

El diari ARA, en la seva edició impresa i digital de dia 20/12/2017, ha publicat un ampli reportatge sobre el fenomen del coworking en l'entorn rural català, amb especial referència als espais de Zona Líquida i La Magrana, i al projecte Cowocat_Rural.

Llegiu:

 

El ‘coworking’ s’expandeix en l’àmbit rural

El model de l’Espai Zona Líquida de Riba-roja d’Ebre permet retenir i recuperar talent que fins ara marxava a les ciutats

En els últims anys els espais de coworking s’han estès des de Barcelona i l’àrea metropolitana, on van sorgir els primers, a altres ciutats mitjanes i petites d’arreu del país. El coworking és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir un mateix espai de treball, tant físic com virtual, per desenvolupar projectes professionals de manera independent, alhora que es fomenten projectes conjunts. Nascut en un àmbit urbà, el coworking s’està expandint més recentment en zones més rurals seguint un model que va començar a Riba-roja d’Ebre, un municipi de poc més de mil habitants en un àmbit clarament rural.

Neix el Zona Líquida

L’any 2011 l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre va decidir impulsar l’emprenedoria per intentar aturar el procés de despoblació i la marxa de talent del municipi i va apostar per crear un espai de coworking. Ho va fer coordinant les regidories de Joventut i Promoció Econòmica, aprofitant l’alta velocitat de connexió a internet de què disposaven en un edifici municipal on quedava buit un espai d’uns 200 metres quadrats. En aquell moment no hi havia cap espai de coworking en un entorn rural i es va decidir visitar diversos espais d’aquest tipus a Barcelona per agafar idees. Paral·lelament es va fer una feina d’informació a la gent jove del poble, i als nascuts allà que vivien fora, per donar a conèixer el projecte i atraure usuaris per crear una comunitat de coworkers. D’aquestes tasques se’n van encarregar l’advocada Pilar Andrés i l’informàtic Toni Lanzas, que també han esdevingut coworkers. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre es va implicar decididament en el projecte a través del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS).

El regidor de Joventut de Riba-roja d’Ebre, Francesc Ricard Esteve, explica que la inversió es volia fer a poc a poc i tenint una massa crítica d’usuaris de l’espai de coworking, que es va batejar com a Zona Líquida: “L’aigua és un element que s’adapta i dibuixa el camí, i el riu Ebre marca el nostre municipi”, explica. L’Ajuntament va decidir que els usuaris de l’espai no paguessin cap quota pel seu ús per fomentar-ne l’ocupació. El consistori, a més, troba en el Zona Líquida professionals i experts per a temes concrets per al municipi. Una de les últimes iniciatives conjuntes entre el consistori i alguns coworkers és el mercadet de Nadal que se celebrarà al poble aquest dissabte. Hi ha altres efectes positius, com la rehabilitació de cases per part d’emprenedors que s’instal·len al territori.

Actualment hi ha una quinzena de coworkers fixos, però al llarg de l’any més d’una cinquantena de persones utilitzen aquest espai, amb perfils molt diferents. No hi ha un horari fix d’obertura, ja que alguns usuaris treballen amb clients i projectes a l’estranger i s’han d’adaptar als seus horaris. Disposen de claus per accedir-hi i hi van a vegades en hores intempestives. L’espai s’ha anat equipant a partir de les necessitats dels coworkers, amb un aparell de televisió, expositors o més recentment una sala de reunions, un espai per enfortir la relació i els llaços entre ells.

Al Zona Líquida hi ha més usuaris a l’estiu que a l’hivern. Hi trobem professionals que habitualment treballen a Barcelona, Madrid o Sevilla i que durant les vacances es converteixen en coworkers un cop descobreixen que allà tenen ample de banda al mateix temps que activitats molt econòmiques al poble per als fills.

Els principals sectors que trobem al Zona Líquida són els serveis informàtics, jurídics, el disseny gràfic, l’artesania, la consultoria mediambiental i la gestió de residus. La mitjana d’edat està en els 45 anys. 

Un model que s’exporta

Des del CIS, Begoña García explica que estan treballant per exportar el “model d’èxit” del Zona Líquida a altres zones amb problemàtiques comunes, com són la despoblació i la necessitat de retenir talent jove que vol marxar, a través del projecte de cooperació Cowocat Rural. S’estan fent reunions amb altres grups catalans d’acció local. “Busquem atraure gent que busca un canvi de filosofia de vida i viure i treballar en un entorn rural”, explica García, que apunta que no es tracta d’un projecte de gran impacte numèric sinó que es treballa buscant la qualitat. També s’han mantingut reunions amb grups d’altres punts de l’Estat i fins i tot amb un de francès per assessorar-los en diversos aspectes del funcionament d’un coworking rural, com el reglament intern.

Objectiu: els joves

Els joves ara són la prioritat del Zona Líquida. “Molts joves del poble marxen a fora a estudiar i per a ells és una descoberta i una experiència, però els hem de fer veure que tenen oportunitats reals si volen tornar. I cal fer pedagogia”, explica Esteve. 

La gerent del CIS, Begoña García, afirma que gradualment s’està produint un canvi de xip al municipi: “Fins fa poc els que es quedaven al poble eren els que no triomfaven, i estàvem acostumats que ens vinguessin de fora a donar-nos feina, a través de les indústries nuclear i química. L’emprenedoria era difícil perquè tothom es col·locava. No hi havia motivació. El canvi de mentalitat costarà una generació, però és necessari com a alternativa a la nuclear i la fàbrica química, que tenen data de caducitat”.

Què és el Cowocat Rural?

El projecte de cooperació Cowocat Rural sorgeix de la necessitat de promoure l’emprenedoria mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a partir de l’experiència del Zona Líquida de Riba-roja d’Ebre. Amb aquesta iniciativa es vol potenciar la creació d’ocupació i activitat econòmica a les zones rurals, i fomentar els valors del coworking i del teletreball als territoris que participen en el projecte. Aquesta nova manera de treballar suposa una oportunitat per als professionals que volen treballar en un espai col·laboratiu sense renunciar a un entorn rural. Així, i de manera indirecta, els espais de coworking rurals provoquen una activació econòmica del territori i ajuden a fixar-hi la població activa. 

Aquest projecte es desenvolupa en el marc dels ajuts per al desenvolupament de projectes de cooperació dels grups d’acció local de Catalunya, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020, i està cofinançat pel departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader).

La comunicadora especialitzada en digital Laia Benaiges és la impulsora de l’espai de coworking La Magrana de Valls, que, a diferència del Zona Líquida, és de gestió privada. L’Espai La Magrana també forma part de la xarxa Cowocat. Tot i trobar-se en un territori menys rural que Riba-roja, la Unió Europea considera l’Alt Camp territori rural i això li va permetre a Benaiges obtenir ajuts europeus Leader per tirar endavant el projecte. Va triar el nom de La Magrana buscant la ruralitat a través d’un fruit del camp, format al mateix temps per petits fruits.

Quan l’antiga botiga de mobles fundada pel seu avi va tancar i ella al mateix temps es va quedar sense feina, va sentir a parlar del coworking i es va informar a través de xerrades i jornades per saber en què consistia i com funcionava, i el 2014 va posar en marxa l’Espai La Magrana. Tres anys després, hi ha una dotzena de coworkers treballant-hi, en àmbits tan diferents com els serveis jurídics, la comunicació digital, el disseny gràfic, la nutrició, l’interiorisme o l’ensinistrament de gossos. La mitjana d’edat dels coworkers està al voltant dels trenta anys i escaig i procedeixen no només de la capital de l’Alt Camp sinó també d’altres poblacions properes, com Tarragona, Salou i Cambrils. 

La Magrana disposa d’uns 400 m 2 amb diversos espais on els usuaris desenvolupen els seus projectes professionals. Hi trobem una zona de treball, una sala de reunions, un menjador on fer els àpats i dues sales d’actes grans. Alguns espais també es poden llogar. Els coworkerstenen unes tarifes flexibles, segons l’ús que facin de les instal·lacions, que oscil·len entre els 60 i els 180 euros, depenent de si hi van mitja jornada o a jornada completa i dos o tres dies o tota la setmana. Tenen un espai propi, amb mobles i serveis com fibra òptica i impressora-fotocopiadora. 

A més dels coworkers que són usuaris habituals, hi ha una comunitat de professionals que paguen 10 euros al mes i que es beneficien de diversos serveis, com formar part d’un directori web, tenir difusió a les xarxes socials o descomptes en lloguers de sales i esdeveniments. Un cop al mes organitzen un esmorzar o vermut per potenciar la relació entre la comunitat i cada any munten un esdeveniment més important, amb una xerrada sobre altres activitats i un tast de vins o d’altres productes.

La Magrana forma part de la Xarxa d’Espais Coworking del Camp (XECC), amb espais a Tarragona, la Selva del Camp i fins fa poc a Reus -ha tancat recentment-, i una comunitat de més de 60 professionals, que es beneficien de descomptes i dies gratis en altres espais de coworking, networkings, una programació conjunta i altres avantatges.

 

Article en la seva font original:

https://www.ara.cat/campdetarragona/coworking-sexpandeix-lambit-Magrana-fabrica_0_1927607229.html

Comparteix

Article a La Vanguardia: "Creixen els coworkings rurals com a contrapès a l'èxode juvenil"

11 de Desembre de 2017


Article a La Vanguardia:

En una article publicat a La Vanguardia, es posen sobre la taula un seguit d'experiències relacionades amb espais de coworking de la província de Lleida, i també es fa referència al projecte Cowocat_Rural.

 

El contingut de l'article:

"Crecen los coworkings rurales como contrapeso del éxodo juvenil

El tejido empresarial local se fortalece en estos espacios, que crean sinergias entre compañeros de trabajo con empresa propia

Sinergia y cooperación. Profesionales de distintos sectores comparten espacios y proyectos gracias a los llamados espacios de coworking. Muy comunes en las grandes ciudades, están cobrando importancia también en las zonas rurales, donde sirven de polo de atracción para emprendedores y ejercen de contrapeso al dañino éxodo juvenil. 

Muchos espacios de este tipo han nacido bajo el paraguas de entidades locales y consistorios, aunque hay excepciones nacidas de la iniciativa de un particular. Es el caso de Martí Batalla de La Seu d’Urgell o Pere Bendicho de Alfarràs. Otros como los de Tremp y Lleida ciudad se han podido estrenar gracias al respaldo público.

Palau Cowork de la Seu d’Urgell es el proyecto impulsado por Martí Batalla. Ha dejado atrás su actividad en el mundo textil, con largas temporadas en Asia y muchos ratos en tren y avión, por un lugar desde el que ver las montañas del Pirineo de Lleida.

Tras muchos años en un proyecto de envergadura global, a los 46 años ha cambiado de aires y necesitaba nuevas rutinas motivadoras. “Cuando decidí trabajar en la Seu necesitaba un despacho para temas de consultoría y coaching y no quería estar solo, porque existe el riesgo de acabar trabajando desde casa y es preferible hacerlo al lado de otros emprendedores, reduciendo costes de instalación y ganando sinergias”, cuenta.

Algunos de los coworkers –los compañeros de trabajo– han llegado de fuera de la Seu d’Urgell. Batalla ha reunido en su centro a profesionales de coaching equino, consultores de comunicación, geólogos y empresas de servicios sociales. Muchos de ellos pertenecen a familias con enfermos o personas mayores a su cargo. La conexión por fibra del coworking les permite compaginar entorno rural con alta tecnología. 

Albert Vilana es uno de los coworkers de la Seu. Ha optado por este modelo, dice, por tratarse de “un espacio compartido en el que surgen sinergias con la gente que hay dentro”. En su caso es muy claro el potencial para tejer complicidades: se dedica a comercializar experiencias turísticas poniendo en contacto a agencias locales con posibles visitantes. 

En Alfarràs lleva funcionando un año otro espacio similar, promovido por Pere Bendicho. Ya están instaladas cuatro empresas y a principios de año se instalará una empresa más. 

Emprendedores sin fronteras

La Incubadora de Tremp creada a partir de las peticiones de los jóvenes del municipio, que reclamaban un espacio desde donde poder trabajar o empezar su proyecto de futuro es otro centro de coworking. Ofrece mesas compartidas en un espacio amplio y diáfano, un despacho para reuniones, un espacio de cocina y cafetería. Como está dentro del centro cívico Tarraquet, los coworkers también disponen de salas de reuniones para 15 persones, un espacio de teleformación y un auditorio para 70 personas. 

Carme Badia, la técnica de tecnología del Ayuntamiento de Tremp, relata que por la Incubadora han pasado ya profesionales muy variados. “Entre los que colaboran en nuestras actividades y cursos destacan los geólogos, ya que esta zona de la Conca de Tremp es mundialmente conocida por su diversidad geológica”, apunta.

Destaca también que algunos coworkers optan por este modelo para combinar el trabajo o los estudios con una afición vinculada a la naturaleza. Este es el caso por ejemplo de Ryan Lee O Kuinghttons, un programador que trabajaba para National Oceanic Atmospheric Administration (NOOA) a través de la Universidad de Colorado en Boulder (Estados Unidos). 

“Ryan estuvo en La Incubadora dos veces, en las que hacia estancias de unos 4 meses”, recuerda. “Durante la mañana practicaba su mayor pasión, la escalada, y por la tarde iba a la Incubadora para aprovechar la diferencia horaria. Eso hizo que entablara relación con otros coworkers que estaban entonces en el espacio y a su vez pudiera conocer un poco mejor el país”, cuenta.

El coworking se ha asentado también en la capital de Ponent. Hace muy pocos días se ha inaugurado La casa de la fusta en el Centre Històric de Lleida. Se han instalado diez profesionales de la comunicación, la informática, el diseño, el coaching y la fotografía. Pagan entre 40 y 90 euros. “Los precios son absolutamente asequibles, porque lo que interesa es que los jóvenes creen sus empresas, sus propios puestos de trabajo”, afirmó el alcalde, el socialista Àngel Ros, en su inauguración. 

Catalunya cuenta con una veterana asociación de espacios coworking, que engloba por ejemplo al de la Seu d’Urgell. Años después nació Cowocat.rural, para impulsar iniciativas específicas para el mundo rural. Se trata de un proyecto financiado con fondos comunitarios Leader que ofrecer una oportunidad nuevas salidas profesionales a emprendedores locales y a urbanitas que desean regresar al mundo rural o de instalarse en él, según explica el coordinador, Jaume Bages. “Queremos que nuevos perfiles profesionales tengan cabida en el mundo rural a través de los espacios de coworking, que son comunidades de profesionales que se retroalimentan generando sinergias”, sostiene."

 

Article original:

http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20171211/433311160152/coworking-rural-contrapeso-exodo-juvenil.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

 

Comparteix

Dos coworkers més pel pont del desembre a la Incubadora de Tremp

11 de Desembre de 2017


Dos coworkers més pel pont del desembre a la Incubadora de Tremp

Ens arriben bones notícies des de Tremp: nous coworkers a la Incubadora! Llegiu què ens diuen: 

"L'espai de Coworking La Incubadora de Tremp continua treballant per a facilitar la feina a les persones que utilitzen l'espai en forma itinerant. Aquest pont de desembre hem tingut dues sol·licituds noves d'ús.

Una d'elles és de Pablo Pérez, un enginyer químic que treballa per una empresa holandesa i des de fa 3 mesos ho fa des d'un espai de coworking de Barcelona. Aquest pont, ha estat per Tremp i ha utilitzat els nostres espais. Ha compatibilitzat la familia i el treball.

L'altra sol·licitud és de Ryan Lee O Kuinghttons, un programador d'Estats Units. Fa fa dos anys que no ens visitava i a partir dels propers mesos col·laborarà amb una universitat de Catalunya i ho farà des de Tremp.

Benvinguts als dos!"

 

PD: Bona feina la que s'està fent des de la Incubadora, i benvinguts coworkers a la xarxa i comunitat de Cowocat_Rural!

 

Veure notícia des de la font original (web Incubadora): 

http://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czoxMjoibGFpbmN1YmFkb3JhIjs=&idn=e0640c93b05097a9380870aa06aa0df4

 

Comparteix

Cowocat_Rural participa a la 3a Setmana de l'Emprenedoria d'Olot

22 de Novembre de 2017


Cowocat_Rural participa a la 3a Setmana de l'Emprenedoria d'Olot

El  dimecres 22 de novembre, el coworking rural va ser protagonista a la 3a Setmana de l'Emprenedoria d'Olot, organitzada per DinàmiG, l'Agència d'innovació i desenvolupament de la Garrotxa, i gràcies a la col·laboració d'ADRINOC.

Així, i en el marc d'una jornada que duia per nom "Coworking, molt més que compartir espais", Jaume Bages, consultor en desenvolupament local i coordinador de Cowocat_Rural, va explicar als assistents què és el coworking i què és un espai de coworking, i què és el projecte Cowocat Rural.

Tot seguit, Estel Turbau, fundadora d’una cooperativa de projectes ambientals i desenvolupament rural, coworker, coordinadora de la Comunitat de Coworking Rural Salines Bassegoda i dinamitzadora del projecte Cowocat Rural al territori ADRINOC, va identificar els diferents tipus d'espais que hi ha la zona ADRINOC i va parlar dels avantatges i desavantatges de treballar en un espai de coworking, partint de la seva pròpia experiència.

Tot seguit es va realitzar una sessió de networking entre els assistents, en el qual van exposar els seus projectes i van explorar possibilitats de projectes compartits amb altres assistents.

 

Us mostrem la notícia que Olot Televisió va emetre, referent a la jornada:

 

Comparteix

Jornada formativa en coworking al Coworking Alfarràs

25 de Octubre de 2017


Jornada formativa en coworking al Coworking Alfarràs

El passat dia 24 d'octubre, Cowocat_Rural, amb la col·laboració del Consorci GAL Noguera Segrià Nord i de Coworking Alfarràs, va organitzar una jornada formativa en coworking a Alfarràs (Segrià), dirigida a la comunitat coworking del territori Noguera Segrià Nord, integrada a la pràctica per coworkers del citat espai, emprenedors, futurs gestors d'espais i tècnics d'administracions.

La jornada, que comptà amb l'assistència de 12 persones, començà amb la benvinguda a càrrec del Sr. Kleber Esteve, alcalde d'Alfarràs, i de Gemma Cortada, gerent del Consorci GAL Noguera Segrià Nord. Kleber Esteve destacà la importància de treballar en favor de l'emprenedoria en les zones rurals i posà en valor la feina feta des del Coworking Alfarràs en aquest sentit.

Tot seguit, Jaume Bages, consultor i coordinador de Cowocat_Rural explicà el projecte i les accions desenvolupades fins al moment.

Posteriorment, Laia Benaiges, propietària de l’Espai La Magrana de Valls i consultora en coworking va parlar d’aspectes bàsics d’un espai coworking a través de l’exemple de models d’èxit en coworking rural, i de com aquests han treballat la Comunitat, la Comunicació, els Serveis i Tarifes, la Gestió i Dinamització Público/Privada o la Formació i Esdeveniments. Aquesta intervenció va generar debat i interessants preguntes sobre el tema entre els assistents.

La jornada alhora havia de servir per donar a conèixer l'espai Coworking Alfarràs i l'experiència personal del seu creador i dinamitzador. En aquests sentit, Pere Bendicho, propietari de l’espai, va realitzar una visita guiada al seu espai, tot resolent dubtes i qüestions als assistents.

Finalment, i gaudint d'un ambient més informal, en format networking i acompanyats d'un aperitiu, Maica Cabello, advocada i coworker des de fa 3 anys, va explicar la seva trajectòria professional i personal a partir de l’aposta per treballar des d’un espai coworking ubicat en una ciutat petita.

En aquest networking els diferents participants van donar a conèixer els seus projectes, experiència i punts de vista.

 

Comparteix

Cowocat_Rural, experiència d'interès, segons l'article

23 de Octubre de 2017


Cowocat_Rural, experiència d'interès, segons  l'article

En l'article, l'autora, Belén Kayser, també parla de Zona Líquida, i en destaca el seu caràcter pioner.

 

Tot seguit es transcriu el text íntegre de l'article: 

Coworking rural: montar tu empresa bajo un árbol

El campo vuelve a ser el origen de todas las cosas. La proliferación de espacios de trabajo en las zonas rurales anima a los emprendedores a volver al pueblo temporal o definitivamente para montar allí sus proyectos. 

Sende, un Coworking rural en una aldea gallega.

“Estoy en el mejor sitio del mundo, a lo mejor no vuelvo a casa”, susurra Tomás al otro lado del teléfono. Tomás, que ha viajado por todo el mundo, abrió una clínica de fisioterapia en Asturias. Su siguiente plan es poner en marcha un negocio social. Para ello no ha buscado una oficina vacía, tampoco una oenegé. Tomás, que es asturiano, ha cogido la mochila y el portátil y se ha plantado en la aldea gallega de Senderiz, una población de 200 habitantes. Allí es donde pensará y planeará, rodeado de árboles y de casas de piedra; de orballo y atardeceres en mitad de la naturaleza. Este es, en este momento, su hogar y su oficina. Se llama Sende y no es un hotel rural, tampoco un campamento de verano… Es un coworking, o sea, compartir un espacio de trabajo aunque las profesiones nada tengan que ver, y es rural. No es el único en España; parecen querer ser la red que salve a los pueblos de la extinción. Pero no tienen prisa.

“Este es un lugar perfecto para desconectar, pensar diferente y usar la naturaleza como motor de inspiración”, explica Edo Sadiković, uno de los fundadores de este proyecto. “Arreglamos unas casas de piedra y todo está convertido en espacios creativos para vivir, trabajar, cocinar y pasarlo bien”. Sadiković, de origen serbio, hizo su primer experimento en una aldea en su país de origen, allí conoció a su pareja, con la que se trasladó a Galicia para poner en marcha Sende, “un centro de innovación donde la gente monta su negocio y se vuelve a casa”. ¿Su público objetivo? “Gente que piense parecido, trabajadores del mundo IT que puede moverse para trabajar en un entorno más innovador y creativo”, explica, “pero también artistas, creativos y educadores, con los que organizamos talleres”.

El Estado tiene unos 8.300 pueblos, pero sólo los habita el 20% de la población; 5.000 de estos pueblos tiene menos de 1.000 habitantes y el resto, menos de 100.

Estas poblaciones caminan hasta su extinción. Existe por primera vez, una generación que ni siquiera ha conocido el pueblo de sus abuelos. Asimismo, consecuencia de la crisis, en la última década el éxodo ha sido hacia al extranjero. Lo que pareciera un punto sin retorno, sin embargo, se ha convertido en la vacuna que, en pequeñas dosis, podría salvar a los pueblos. “Esto es un fenómeno global en Europa, hay una ola de interés”, apunta Diana Moret, ‘rural shaker’ y fundadora de PandoraHub, un ecosistema de emprendedores y espacios en zonas rurales con vocación itinerante. “La gente se va a las ciudades, buscando la vida perfecta, y ve que no tiene nada que ver”. Para ella la gentrificación, “es un virus”. Así, el aumento de los precios de la vida en las ciudades junto a la bajada del poder adquisitivo, “hace casi imposible vivir una vida gratificante”.

Los llamados nómadas digitales se han propuesto generar oportunidades de negocio y empleo en áreas rurales. Son grupos de emprendedores y viajeros que le han perdido el miedo a trabajar desde cualquier parte. Y resuelven así el aislamiento del trabajador autónomo y combaten la nula productividad de jornadas infinitas a un precio asequible en un entorno agradable. Para Quim Gudayol, gerente del espacio de coworking rural Nexes Forallac en la Costa Brava (Girona) la clave de la proliferación de estos espacios es que “la gente cada vez tiene menos miedo a dejar o perder su trabajo por lo que prueban trabajar más tranquilos”. Su colega de PandoraHub comparte esta opinión: “Han caído tantas cosas que ya nadie da nada por hecho”. Gudayol es uno de los primeros emprendedores en poner en marcha un coworking rural de este tipo. Ahora es casi un vivero de empresas. Lo hizo en su pueblo, donde ya han germinado, en plena naturaleza, más de 30 proyectos. Los trabajadores autónomos, especialmente los programadores, son el público más interesado en estas iniciativas. Para Diana Moret tiene que ver con que “el sector tecnológico tiene gran necesidad de huir de las máquinas”.

PandoraHub propone desde su proyecto “trabajar con la posibilidad de moverte”. “Hay que minimizar las ataduras al espacio físico, nuestra apuesta no es abandonar la ciudad, sino conseguir flexibilidad laboral”. Ayudan a los pueblos a encontrar el potencial que tienen para poder atraer emprendedores con este modelo de coworking rural. “Vamos a pueblos donde tienen un nivel de infraestructurasuficiente y donde haya emprendedores, donde haya quien dinamice”, relata “y les ayudamos a centrarse en las áreas que mejor les funcionen, y les ponemos en contacto con otras comunidades que estén en lo mismo”. Para que estos espacios arranquen hace falta, como comenta Diana Moret, tener una base, un potencial. Para cumplir este requisito, sin embargo, siempre hubo alguien detrás que se encargó de intuirlo y construirlo. Almanatura, una empresa social afincada en Arroyomolinos de León (Huelva), un pueblo de menos de mil habitantes, es uno de estos ejemplos.

En 1997, los hermanos Israel y Juanjo Manzano decidieron tomar medidas ante la falta de alternativas en el mundo rural para los jóvenes. Lo que empezó como actividades de dinamización social y turismo activo en Arroyomolinos ha evolucionado a una consultora que “evita la despoblación, que fija la población rural, a través de alianzas público privadas para empoderar a las personas”. Detrás de esta definición, de Juanjo Manzano, late un proyecto y un reto tan grande como la población sobre la que actúan. Almanatura, “segura de que es posible vivir desde un pueblo con una idea de negocio”, prepara la apertura de su coworking rural, con puestos fijos e itinerantes. De momento, ha extendido una red de acción de 200 pueblos, a los que asesora y forma en materia de emprendimiento y para poner en valor lo rural. Además, trabaja con empresas como Coca Cola, “intentamos que la responsabilidad social corporativa de las empresas no se quede en un lavado de cara, que haya un impacto real”.

Por eso, y porque les va bien, pueden “elegir a los clientes”. “Queremos enseñar a los líderes que con mejores prácticas, más coherencia y menos ambición, nuestras empresas serían sostenibles”. Aunque un coworking rural sirve de punto de encuentro para generar proyectos y empleo en un área y atraer a habitantes de unos 20 kilómetros a la redonda, la idea de Juanjo Manzano, la del coworking itinerante, resulta atractiva. De un lado por la riqueza de los encuentros puntuales, el intercambio de saber entre la población local y la foránea. Y también porque la idea es atraer talento, “pero no abrumarlo para que se traslade y deje la ciudad”, dice Juanjo Manzano. “Esta fórmula no funcionaría, no queremos traer a la gente de las capitales al pueblo, sino establecer encuentros puntuales con calado”. Teme, además, que la inadaptación se les atasque. “Un pueblo en vacaciones no es un pueblo en invierno”.

Hacer la prueba solo en vacaciones

PandoraHub hace ‘safaris’, vacaciones o encuentros en estos coworking rurales con propósito de formación o encuentro entre emprendedores. El factor vacacional, de hecho, fundamenta gran parte de los proyectos. “Sería ideal que un emprendedor no tuviera que dejar a su familia entre semana para volver a la oficina”, explica Quim Gudayol, con dos coworking en la Costa Brava. “Si alguien que va de vacaciones sabe que tiene un coworking cerca, se va más tranquilo, disfrutará más de su familia”, apunta, “un coworking rural podría ser la clave para elegir uno u otro destino, y así, el pueblo podría ser un destino vacacional, que es otro ejemplo de cómo un coworking puede reactivar la economía local”. En este sentido, los cursos son un incentivo. Por ejemplo, Sende ofrece un encuentros de dibujo, intercambios y encuentros sobre emprendimiento rural y derechos humanos, y ‘hackathones’ y una academia de negocios. PandoraHub también está especializada en cursos y contenidos.

Para activar la economía y generar proyectos, estos espacios cuentan siempre con una figura dinamizadora. Ésta se encargará de entrar en contacto con los emprendedores interesados, organizar actividades y cursos y atraer talento. Cumple una función básica, además, que es la de hacer de intermediario entre la población local, con mucho saber y experiencia que aportar, pero con carencias tecnológicas y de educación de género, por ejemplo, que pueden resolver los que vengan de las ciudades. Este ecosistema, donde están además los emprendedores y los formadores, toma a veces forma de vivero de empresas y a veces se confunden. Esto tiene que ver con que algunos de estos emprendedores deciden establecerse definitivamente o viven en la zona y estaban esperando un proyecto así para dar el salto.

Cataluña, una Comunidad Autónoma muy avanzada

Para que este proceso fluya tiene especial importancia la implicación pública, tanto en la gestión como en la cesión de espacios. Cataluña es una de las comunidades autónomas con mayor penetración. Del presupuesto del departamento de agricultura y pesca de la Generalitat salen los fondos para Coworcat Rural.  “Nuestro objetivo es evitar la despoblación y dinamizar, trabajar para el desarrollo y diversificación de las zonas rurales con agentes públicos de acción local”, explica Begoña García, responsable del proyecto. “Las sinergias son clave, tejer redes de coworkers trabajando en el territorio rural”, apunta, “a veces lo que pasa es que la dispersión y el aislamiento territorial hace que no se conozcan cuando podrían trabajar juntos, en red, compartir saber”.

Zona Líquida es un laboratorio y uno de los casos de éxito que todos miran. Coworcat se ha implicado en ayudarles –organizaron un evento de networking el año pasado que fue un éxito– y PandoraHub también trabaja con ellos. A este coworking, en la tarraconense Riba-roja d’Ebre (1.200 habitantes), les tienen por visionarios. “Dejaron su pueblo, salieron, viajaron y ahora vuelven para llevar a su pueblo lo que aprendieron”, dice Diana Moret. “Estábamos perdidos en el campo, dependientes de la vendimia y de otros oficios pero la gente se nos iba a Tarragona o a Barcelona”, cuenta Juan Antonio Lanzas, dinamizador de Zona Líquida, “entonces intentamos favorecer a la gente para que volviera al pueblo”. “Tenemos 15 coworkers y la idea es seguir creciendo, porque tenemos una gran comunidad de artesanos y artistas y el antiguo matadero podría ser una sede muy buena para esto”.

Su objetivo está claro: que lo público les ayude a mantener talento y a hacer que venga de Tarragona y de Barcelona. Pero para marcharse hay que atreverse, como Óscar Carrió, que deslocalizó su consultoría, Zinkers, y se dedica a atraer talento de capitales al pueblo. Abrió en Pedreguer (Alicante) su primer espacio de coworking, el segundo, en Denia, Knowhere Denia. Se dedica a capacitar e impulsar emprendedores, además, en todo el territorio de la Marina Alta. Para él, aterrizar en el pueblo fue “algo natural, que surge del pensar qué puedo hacer para mi y para la zona”.

La motivación de la gente de los pueblos “es una de las claves” del éxito, confiesa Begoña García, de Cowocat Rural. ¿Y el inconveniente? “La velocidad”, apunta. “Si los alcaldes creen que este movimiento va a aumentar un 10% la población, se equivocan, porque esta filosofía es ‘slow’, y acelerarlo sería ir contra lo que significa todo”. La realidad es que el paradigma ha cambiado. El discurso de todos los entrevistados coincide: es un cambio sin retorno. Tiene que ver con la crisis en el país, con haber perdido todo, incluso el miedo, y eso empodera para hacer grandes cambios. “Vivimos en un constante ‘deadline’, y esto ampura la energía creativa”, apunta Edo Sadiković, de Sende, “nosotros trabajamos por esa libertad, por el trabajo mientras se disfruta del proceso creativo”. “No hace tanto, la gente esperaba ansiosa que llegara el verano para irse con sus abuelos al pueblo”, cuenta Sadiković, “nosotros ofrecemos algo así, huir del estrés, de las esperas, de vivir sólo para pagar unas vacaciones de 15 días”. El rural, vinculado a la infancia y al pasado, se ha propuesto volver a ser presente, “la gente aquí trabaja más rápido, más eficiente y productivamente, y encima sonríen”.

Coworkers rurales por el mundo

Entre acantilados e infinitas colinas verdes se esconde la población irlandesa de Skibbereen, con cerca de 2.000 habitantes y a una hora de Cork. Allí hace poco que se fundó el coworkingThe Lugdate Hub. Y allí aterrizó Bryan Hurley, fundador de Digedu.io, una plataforma de formación online de marketing digital, wordpress y diseño web, en 2016. “Pasé algunos veranos navegando en Baltimore, que está cerca de Skkiberin, cuando era más joven”, cuenta Hurley, “un amigo me habló del proyecto y como estaba buscando un cambio, mudarme de Dublín, de la vida en la ciudad, decidí mudarme”. “Siempre me había molestado mucho que en los pueblos no pasen cosas, que no haya trabajo y que tengamos que marcharnos”. The Ludgate Hub ha atraído la atención de empresas tecnológicas afincadas en Dublín como Google, que convoca a sus trabajadores para cursos y seminarios en estas instalaciones, afincadas en un entorno idílico. “Por las mañanas nos levantamos y cogemos un café para llevar y tomar juntos”, relata el irlandés, “y al final del día decidimos si queremos irnos a navegar o a hacer senderismo, ¿a que eso no lo tienes en la ciudad?”.

 

FONT: Belén Kayser (https://belenkayserblog.wordpress.com/2017/10/22/coworking-rural-como-montar-una-empresa-bajo-un-arbol-repoblacion/)

Comparteix

Cowocat_Rural present a la jornada “Mujeres y Desarrollo Rural: del plan a la acción”

20 de Octubre de 2017


Cowocat_Rural present  a la jornada “Mujeres y Desarrollo Rural: del plan a la acción”

Begoña García, gerent del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta, i Teresa Castellà, tècnica del Consorci GAL Alt Urgell - Cerdanya, van participar dimecres passat a la jornada “Mujeres y Desarrollo Rural: del plan a la acción”. Una trobada impulsada per la Confederación de Mujeres del Mundo Rural (CERES), per promoure el paper de les dones en el desenvolupament dels territoris rurals, a la vegada que conscienciar de la importància de la seva implicació en les polítiques de desenvolupament rural actuals.

La jornada preveia una taula rodona que, sota el títol “El enfoque ascendente. Leader en pràctica”, serví per presentar el programa Leader i la seva implementació a Catalunya; així com algunes iniciatives d’emprenedoria rural femenina que han rebut el recolzament d’aquest programa.

En aquest sentit, Albert Puigvert, gerent d’ARCA, fou l’encarregat de presentar i moderar la taula de treball, fent una breu introducció al funcionament dels ajuts Leader a Catalunya, i de les possibilitats  de finançament que ofereixen a les emprenedores. Durant la seva intervenció, Puigvert també presentà el “Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya 2016-2020”, una eina de treball impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per tal de reforçar la visibilitat i el reconeixement a les tasques que duen a terme les dones dins el marc de les explotacions agràries i pesqueres.

Seguidament, Begoña García i Teresa Castellà parlaren del paper de les dones dins dels Grups d’Acció Local, a nivell tècnic i institucional, i presentaren algunes emprenedores rurals del seu territori. Així mateix, també van presentar els projectes de cooperació COWOCAT_RURAL, centrat en promoure el coworking a les zones rurals; i ODISSEU, un programa per promoure el retorn  i la inserció laboral de joves al món rural. Dues iniciatives que, tot i no tractar directament la igualtat del gènere, sí que representen una oportunitat per a les dones que es volen instal·lar i treballar al món rural.  

La taula també comptà amb la presència d’Eva Martínez, emprenedora i propietària del restaurant “Can Jordi” i gestora del refugi “Els Estudis”; Ingrid Pou, enginyera agrícola i formadora; i Marina Puigcorbé, gerent del “Mas El Lladré”; tres emprenedores rurals que han comptat amb el recolzament econòmic i tècnic del programa Leader  i que parlaren de la seva experiència.

La trobada, celebrada a Banyoles, es complementà amb un seguit de tallers pràctics sobre dinàmiques de lideratge i diverses visites a experiències empresarials gestionades per dones.

 

Si voleu llegir text original i complert: http://www.desenvolupamentrural.cat/noticies/el-programa-leader-catala-present-a-la-jornada-mujeres-y-desarrollo-rural-del-plan-a-la-accion

Comparteix

Enquesta - Projecte de recerca sobre Coworking Rural a Catalunya

18 de Octubre de 2017


Enquesta - Projecte de recerca sobre Coworking Rural a Catalunya

Des de Cowocat_Rural volem conèixer i documentar l'estat i evolució del moviment coworking en l'entorn rural de Catalunya.

Per això, entre d'altres accions, hem preparat una enquesta dirigida tant a dinamitzadors/es com a coworkers dels espais de la xarxa Cowocat_Rural, que ens ajudarà a aconseguir aquests objectius.

Us animem a contestar-la i a difondre-la. Gràcies per la vostra col·laboració!

Enllaç: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScFQMsyQiFrhmoesUnbPTthywIR-j1fLij8r_Re-JUw10LgBA/viewform

Comparteix

Bona acollida i resultats del Taller Lego Serious Play organitzat a Navata

16 de Octubre de 2017


Bona acollida i resultats del Taller Lego Serious Play organitzat a Navata

El passat 11 d'octubre, l'Espai Navata Coworking va acollir un Taller de Lego Serious Play, impartit per Albert Pujol, membre de l'assistència tècnica de Cowocat_Rural.

A través del plantejament d'un repte (en aquest cas "Cap a on veieu que ha d’anar el futur dels espais de coworking en l’entorn rural?), els participants del taller van anar interactuant i realitzant construccions amb peces Lego, i basades en les seves idees i visions respecte aquest repte inicial.

Algunes de les conclusions a les que es va arribar van ser, per exemple, la necessitat de que els espais de coworking siguin "espais de reflexió”, “espais oberts, plens de gent”, de caràcter “multisectorial, multiequips”, “integradors i relacionals”, “integrats en el territori” i que esdevinguin “tallers de coneixement compartit”, entre d'altres qüestions del tot interessants, que van convertir el taller en tot un èxit a nivell de debat, coneixement i col·laboració.

Agraïr la feina, predisposició i suport en l'organització d'ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya), del Consorci Salines Bassegoda i de l'Espai Navata Coworking.

Comparteix

Notícia de l'Intercanvi de Cooperació, publicada per la Red Rural Nacional

11 de Octubre de 2017


Notícia de l'Intercanvi de Cooperació, publicada per la Red Rural Nacional

Us transcribim la notícia que la Red Rural Nacional va publicar en relació a l'Intercanvi de Cooperació que Cowocat_Rural va acollir durant els dies 5 i 6 d'octubre. 

Podeu descarregar-vos les presentacions de la trobada a la seva web.

 

Proyecto COWOCAT RURAL: espacios de coworking para dinamizar las economías rurales.


Los días 5 y 6 de octubre tuvo lugar en las localidades de Móra d’Ebre, Flix y Valls (Tarragona) el VII Intercambio de experiencias en el territorio de cooperación LEADER para impulsar el proyecto "COWOCAT Rural".

El Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconómiques (CIS) ha actuado como GAL anfitrión. Este proyecto pretende desarrollar una metodología de dinamización del coworking en zonas rurales. El proyecto de cooperación COWOCAT Rural lleva ya un recorrido, aglutinando a todos los GAL catalanes, y ahora se plantea convertirse también en un proyecto de cooperación interterritorial y transnacional.

En el encuentro de los días 6 y 7 de octubre, participaron GAL de las CCAA de Galicia, Castilla y León y Aragón, y representantes de un GAL francés.

La Red Rural Nacional pone en marcha estos Intercambios de Experiencias LEADER en el territorio, con el objetivo de poner en contacto directamente a los Grupos de Acción Local (GAL) interesados en realizar conjuntamente un proyecto de cooperación, para facilitar su puesta en marcha y organización preliminar.

Durante estos dos días, los participantes tuvieron la oportunidad de conocer de primera mano las experiencias de coworking de iniciativa pública en el espacio Zona Líquida en Mora d´Ebre, y de iniciativa privada en el Espai La Magrana en la localidad de Valls. Además, pudieron escuchar de primera mano las experiencias en la generación de red entre espacios de coworking, aprender del recorrido que ya llevan en Cataluña en este tema, y ver las sinergias entre los espacios de coworking en medio urbano y rural. 

Por otro lado, cada uno de los participantes pudo expresar la situación del tema en su región, las características específicas, y sus pretensiones en el proyecto de cooperación. Finalmente, se realizó una dinámica participativa, a través de la cual los participantes en el encuentro pudieron sentar las bases de una futura cooperación.

 

Font: Red Rural Nacional (http://www.redruralnacional.es/-/proyecto-cowocat-rural-espacios-de-coworking-para-dinamizar-las-economias-rurales-)

Comparteix

Grups d’Acció Local d'Espanya i França es fixen en el projecte “COWOCAT_RURAL” per retenir i atraure talent als territoris rurals

10 de Octubre de 2017


Grups d’Acció Local d'Espanya i França es fixen en el projecte “COWOCAT_RURAL” per retenir i atraure talent als territoris rurals

Els dies 5 i 6 d’octubre, una delegació de Grups d’Acció Local espanyols, així com representants del grup GAL francès Communauté d'Agglomération du Grand Guéret, han visitat el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques per conèixer de primera mà el projecte “COWOCAT_RURAL”,  una iniciativa per fomentar la creació d’ocupació i d’activitat econòmica als territoris rurals mitjançant el coworking; i explorar la possibilitat d’exportar aquest projecte a altres territoris rurals. Es tracta del setè intercanvi d’experiències LEADER al territori organitzat per la Red Rural Nacional, que ha comptat amb una vintena de representants provinents de Castellà i Lleó, Aragó i Galícia, així com del territori francès de Guéret.

La delegació fou rebuda al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per part de la presidenta del Consell, la Sra.Gemma Carim, i el president del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS), el Sr.Carles Luz; acompanyats de Ferran Grau, director dels Serveis Territorials  d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a les Terres de l’Ebre;iPatricia Martínez, representant de la Red Rural Nacional. En la seva intervenció, Luz va voler destacar els resultats aconseguits amb el projecte, que ha permès crear ocupació tot revitalitzant espais en desús de la comarca. Per la seva banda, Martínez va remarcar el caràcter “innovador” d’aquesta iniciativa, i la possibilitat de rèplica en altres territoris rurals de l’Estat.

Finalitzat l’acte de recepció, els assistents van visitar l’espai “Zona Líquida”, el primer espai de coworking situat en l'entorn rural català com és Riba-roja d’Ebre, un municipi de tan sols 1.200 habitants. A més de conèixer les instal·lacions, la gerent del CIS, Begoña Garcia, va fer una breu presentació del projecte de cooperació, així com d’algunes de les actuacions realitzades arreu del territori. Segons Garcia - “un dels principals reptes del projecte en els seus inicis era la capacitat de rèplica de l’espai “Zona Líquida” en altres punts del territori català, i vertebrar així una comunitat de coworking als territoris rurals catalans. Passats dos anys, s’ha passat d’1 a 12 espais de coworking i s’ha creat una comunitat de més de 130 professionals, molts d'ells agrupats en una plataforma, www.cowocatrural.cat que permet connectar coworkers i professionals d’arreu del territori”.

En la seva intervenció, García va voler parlar també d’algunes de les actuacions que s’impulsaran a curt termini, on destaca l’articulació d’una “Coworking Visa Rural” que permeti la mobilitat coworkers entre els diferents espais de coworking rural, així com l'estructuració de paquets turístics que combinin l'activitat professional en espais de coworking amb activitats i experiències turístiques, com accions que permetin transferir el projecte a altres territoris nacionals i internacionals amb realitats similars, com és el cas d’aquest intercanvi LEADER.

Seguidament, Jordi Silvente, president de l’“Associació de Coworking de Catalunya – Cowocat”, feu una breu presentació del coworking com a nova forma de treball. La innovació, crear comunitat, cooperar, fer networking i cooperar, són alguns dels aspectes clau del coworking segons Silvente. 

Realitzat aquest primer contacte amb el projecte, s’inicià una dinàmica de grup on els assistents es van presentar, tot detallant els seus interessos i les necessitats dels seus territoris, a la vegada que exposaven com creien que “COWOCAT_RURAL” es podria implantar als seus territoris. De les intervencions en destaca la disponibilitat d’espais i la falta de projectes concrets per dinamitzar-los.

Durant la segona jornada, la delegació va visitar un espai de coworking de gestió privada, “La Magrana”, situat a Valls. Laia Benaiges, propietària i dinamitzadora de l’espai, va poder resoldre tots els dubtes dels assistents, centrats majoritàriament en l’àmbit de la gestió i organització diària d’un espai de coworking. Seguidament, tingué lloc la segona part de la dinàmica de grup que, a través de 5 grups de treball va definir possibles accions de treball conjunt, basades en 5 temàtiques concretes: el camí a seguir per la creació d’un espai de coworking, la cerca de professionals i d’espais, la creació d’una comunitat fidel, i nous formats d'espais i innovació.

Durant l’estada, i ja en l’àmbit del lleure, el grup va poder gaudir d’un viatge pel riu Ebre amb el llagut “Lo Roget”, una rèplica de les embarcacions tradicionals emprades durant segles a la Vall de l’Ebre, tot fent una degustació de vins del territori, iniciatives finançades també pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques a través dels ajuts Leader.

 

Font: Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) (http://www.desenvolupamentrural.cat/noticies/grups-d-accio-local-d-espanya-i-franca-es-fixen-en-el-projecte-cowocat_rural-per-retenir-i-atraure-talent-als-territoris-rurals)

Comparteix

Trobada per estendre el model de coworking rural a altres zones rurals d’Espanya i França

21 de Setembre de 2017


Trobada per estendre el model de coworking rural a altres zones rurals d’Espanya i França

La Ribera d’Ebre acollirà, el pròxim dijous 5 d’octubre, una trobada interterritorial i transnacional de diferents Grups d’Acció Local (GAL) d’Espanya i de França, que treballen en el desenvolupament econòmic de zones rurals amb el finançament de la Unió Europea.

L’objectiu d’aquest d'intercanvi, organitzat per la Red Rural Nacional, a proposta del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, és compartir experiències en relació als projectes de cooperació LEADER, i possibilitar el sorgiment de col·laboracions i projectes futurs. En aquest cas, aquests grups visitaran la Ribera d'Ebre per conèixer de primera mà el projecte de cooperació Cowocat_Rural, amb el que es fomenta la creació d’ocupació i activitat econòmica a les zones rurals, a través del coworking o teletreball i gràcies a l’ús de les noves tecnologies per promoure l’emprenedoria.

Entre els assistents hi trobem representants d’una desena de GAL de Castella i Lleó, Galícia, Aragó i de la zona de Guéret al centre de França. Tot ells seran rebuts a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre el dijous 5 d’octubre, per la presidenta de la Ribera, Gemma Carim, i el president del CIS, Carles Luz, acompanyats del director territorial d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació, Ferran Grau; i Patricia Martínez, de la Red Rural Nacional. Durant l’estada visitaran Zona Líquida, un espai de coworking pioner en territori rural i del qual s’han extrapolat bones pràctiques a replicar a altres espais de coworking a Catalunya que s’han creat més tard.

La gerent del CIS, Begoña Garcia, els presentarà aquesta forma de treball col·laboratiu a través de les TIC com una nova manera de treballar en entorns rurals, alhora que també tindran l’oportunitat de conèixer el paper d’aquests espais com a eina de desenvolupament econòmic i territorial, de la mà del president de l’Associació Coworking Catalunya (Cowocat), Jordi Silvente.

Alhora tots els participants participaran en un debat per posar en comú els seus punts de vista i identificar oportunitats i problemàtiques concretes amb què es troben per viure i treballar en zones rurals. A més durant l’estada, els assistents aprofitaran per conèixer actius propis de la comarca, com el llaüt el Roget o el vi riberenc La Pocavergonya; així com el restaurant Piscolabis de Móra d’Ebre i el Resort Rural Vilar Riu de Baix de Flix, projectes que al seu dia es va finançar amb els ajuts del LEADER.

L’endemà divendres els representants dels GAL es traslladaran a Valls, concretament a l’espai La Magrana, on es faran dinàmiques de grup per plantejar i iniciar línies de treball conjuntes.

 

Podeu consultar el programa de l'intercanvi a través del següent enllaç: PROGRAMA

 

FONT: Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

http://www.riberaebre.org/2017/09/21/jornada-estendre-model-coworking-rural-ribera-altres-zones-rurals-lestat-franca/

 

Comparteix

Cowocat_Rural es presenta a la Jornada “Cooperar per un medi rural viu"

15 de Setembre de 2017


Cowocat_Rural es presenta a la Jornada “Cooperar per un medi rural viu

Més de cent persones, representants d’entitats i institucions de Catalunya i de Grups d’Acció Local Espanyols, han participat en la jornada “Cooperar per un medi rural viu", que ha tingut lloc el dia 15 de setembre al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona. Una trobada dissenyada amb l'objectiu de posar en valor la cooperació entre territoris, ja siguin nacionals o internacionals, i el seu potencial a l'hora de generar noves oportunitats i recursos per al món rural.

Organitzada per l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya - ARCA, amb la col·laboració dels Grups d’Acció Local del territori, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i la Diputació de Barcelona, durant la jornada  s'han presentat els resultats dels projectes que els Grups d’Acció Local catalans han impulsat al territori.

Entre aquests projectes hi trobem Cowocat_Rural, que ha estat present en la jornada, tant en forma d'stand en l'espai de networking habilitat per exposar material divulgatiu, dialogar, intercanviar i compartir idees i projectes, com en forma de presentació davant la resta d'assistents. En aquest cas, la presentació de Cowocat_Rural ha anat a cèrrec de la genrent del CIS, Begoña Garcia.

Durant l’acte també s'hi ha realitzat la ponència “Cooperació, innovació i Leader post 2020”, en la qual s'ha debatut sobre el present i futur de la cooperació i el desenvolupament rural post 2020, de la mà d’Yves Champetier, expert internacional i un dels impulsors del programa europeu Leader per al desenvolupament dels territoris rurals; Aurelio García, president de la Red Española de Desarrollo Rural (ReDR), la xarxa que agrupa més de 200 Grups d’Acció Local estatals; i Dionís Guiteras, president de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

Comparteix

La REDR es fa ressò de l'elecció de Cowocat_Rural com a exemple de bones pràctiques a nivell europeu

27 de Juliol de 2017


La REDR es fa ressò de l'elecció de Cowocat_Rural com a exemple de bones pràctiques a nivell europeu

La REDR (Red Española de Desarrollo Rural) ha publicat al seu portal web la notícia relativa a l'elecció, per part de la Red Europea de Desarrollo Rural, del projecte Cowocat_Rural com a exemple de bones pràctiques.

Aquí us deixem un enllaç amb la publicació:

http://www.redr.es/es/cargarAplicacionNoticia.do?identificador=29889

 

 

Comparteix

Cowocat_Rural exemple de bones pràctiques per The European Network for Rural Development (ENRD)

20 de Juliol de 2017


Cowocat_Rural exemple de bones pràctiques per The European Network for Rural Development (ENRD)

El projecte de cooperació "Cowocat_Rural" ha estat escollit per la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (European Network for Rural Development - ENRD) com a exemple de bones pràctiques. 

Coordinat pel Consorci Intercomarcal d'Iniciatives Socioeconòmiques, i amb la participació de 10 dels 11 grups Leader catalans, "Cowocat Rural" pretén potenciar la creació d’ocupació i activitat econòmica a les zones rurals, i fomentar els valors del coworking i del teletreball a través de la vertebració d'una xarxa d'espais de coworking.
Una iniciativa que, a la vegada, vol servir per:

  • Difondre el coworking com una nova manera de treballar a través de les TIC a l’entorn rural;
  • Fomentar els hàbits del teletreball i el coworking entre els emprenedors dels territoris rurals; 
  • Sensibilitzar i crear sinergies amb altres territoris rurals en la difusió del coworking; i, en conseqüència, 
  • Atraure talent i fixar població a les zones rurals.

Des del seu inici, l'any 2014, el projecte ha permès crear una base de dades amb més de 130 professionals vinculats als espais de coworking rural, vinculats a través de la plataforma www.cowocatrural.cat; i s'han detectat 14 espais de coworking.

The European Network for Rural Development (ENRD), doncs, destaca la voluntat del projecte Cowocat_Rural d'estimular l'activitat econòmica i de manteniment de la població a les zones rurals a través de la vertebració d'una xarxa d'espais de coworking.

Vegeu la publicació original: https://enrd.ec.europa.eu/projects-practice/cowocatrural-promoting-coworking-rural-catalonia_en

 

Altres exemples de Bones Pràctiques

L'apartat de projectes i bones pràctiques de la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural també ha publicat altres iniciatives desenvolupades a Catalunya. És el cas d'"ENFOCC. Energia, Forest i Canvi Climàtic". Un projecte impulsat per l'Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura que pretén millorar i impulsar la sostenibilitat dels territoris rurals catalans, mitjançant:

  • El foment de l’estalvi i l’eficiència energètica,
  • la promoció de les energies renovables basades en fonts endògenes i
  • la creació i implementació de plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic

Implicant, en tot el procés, als agents de desenvolupament de les zones rurals (població local, entitats locals, entitats associatives, propietaris forestals i teixit empresarial).
 

Comparteix

COWOCAT_RURAL organitza una jornada per conèixer els models de coworking de la zona d'ADRINOC (Garrotxa, Alt Empordà, Osona)

07 de Juliol de 2017


COWOCAT_RURAL organitza una jornada per conèixer els models de coworking de la zona d'ADRINOC (Garrotxa, Alt Empordà, Osona)

El divendres 7 de juliol, l’"Espai Núria Social" d’Olot va acollir una jornada de treball dirigida a la comunitat coworking del territori Leader Ripollès Ges Bisaura. Impulsada a través del projecte de cooperació COWOCAT_RURAL, la trobada es va centrar en donar a conèixer diverses experiències i models de coworking impulsats en un territori en concret, en aquest cas la zona d'ADRINOC (principalment de la Garrotxa, l'Alt Empordà i l'Osona), i com aquests espais funcionen com a eines de dinamització econòmica i territorial. 

La jornada es va organitzar en dos blocs. La primera part anà càrrec d’Estel Turbau, dinamitzadora  del projecte de cooperació COWOCAT_RURAL i assessora externa del “Consorci Salines Bassegoda”. Turbau va presentar els diferents espais de coworking que actualment hi ha al territori d'actuació d'ADRINOC, com l’“Espai Navata”, “La Rectoria” i “Nova Harmonia coworking”, de titularitat pública i que a dia d’avui compten amb una cinquantena de professionals de sectors tan diversos com l’agroecologia, la fotografia, l’educació i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació; així com iniciatives de coworking de gestió privada com són l’“Espai Núria Social” d’Olot, centrat en projectes amb un alt component social, i “Nèctar”, de Vilanova de Sau, un espai de coliving rural que acull coworkers de forma puntual, segons els esdeveniments que s’hi programen.

La segona part de la jornada es va centrar en la ponència de Jordi Silvente, fundador d'Alpha Espai i president de l’Associació de Coworking de Catalunya – COWOCAT. Sota el títol, “Espais de coworking i el seu paper com a eina de dinamització econòmica i territorial”, Silvente va parlar de com aquests espais de treball funcionen com a plataformes de transformació i col·laboració, tot generant noves dinàmiques econòmiques que els territoris rurals poden, i han d’aprofitar. Silvente també dinamitzà la sessió de treball final, un debat participat centrat en com i qui ha d’impulsar els espais de coworking a les zones rurals.

Aquesta jornada va servir perquè els impulsors, o futurs impulsors, d’espais de coworking del Ripollès Ges Bisaura tinguessin una visió global de l’experiència de coworking, amb els diferents espais i models de gestió i dinamització de comunitats d'un territori també rural (la zona d'actuació d'ADRINOC).

Comparteix

El coworking com a eina de dinamització territorial, tema de debat al Coworking Day

30 de Juny de 2017


El coworking com a eina de dinamització territorial, tema de debat al Coworking Day

Cowocat_Rural va participar de manera activa en una jornada que, en aquesta edició, s’emmarcava dins del projecte europeu Coworkmed. En aquest sentit, entre els més de 100 participants hi havia representants de territoris de França, Italià, Croàcia, Grècia i altres zones de l’estat espanyol.

Com dèiem, des de Cowocat_Rural (Jaume Bages, coordinador del projecte) es va moderar la taula rodona "Coworking: Dinamitzador territorial", que va comptar amb la participació de Ricard Faura, cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital a la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital i impulsor de la xarxa CatLabs per la Generalitat de Catalunya; Raquel Villero, directora del departament de Carreres professionals a la Facultat d'Economía i Empresa de la Universitat de Barcelona; Laia Benaiges, fundadora Espai La Magrana, Valls (Tarragona) i de Daphné Cherveriat, fundadora de l'espai SMACK de Marsella (França).

En aquesta taula es va reflexionar, entre d'altres qüestions, dels reptes i oportunitats que ofereix la transformació digital a freelance i autònoms, del paper de la Universitat en el foment de la cultura i esperit emprenedor, del repte de la retenció del talent i de com aquest talent pot redistribuir-se pel territori, de l'efecte multiplicador de formar part d'una xarxa d'espais de coworking, i del paper que pot jugar el coworking en un futur immediat, a nivell de dinamització territorial i com a plataforma de transformació i col•laboració.

Comparteix

Propietaris i gestors d'espais de coworking participen en una jornada formativa a l'Espai La Magrana de Valls

19 de Juny de 2017


Propietaris i gestors d'espais de coworking participen en una jornada formativa a l'Espai La Magrana de Valls

El dijous dia 15 de juny de 2017, Cowocat_Rural va organitzar una jornada formativa dirigida a propietaris i gestors d'espais de coworking, així com a dinamitzadors/es territorials del projecte.

Amb una alta participació d'espais i representitivitat territorial, la jornada tingué lloc a l'Espai La Magrana de Valls i anà a càrrec de LECO i les seves col·laboradores. Així, hi van participar la publicista i gestora d’espai de coworking Laia Benaiges, les advocades i coworkers Maica Cabello i Mònica Sánchez d’Arils Advocats i la gestora d’espai i arquitecta Anna Ollé. Aquestes van realitzar la formació "20 aspectes clau que tot gestor de coworking ha de tenir en compte".

Posteriorment, es va portar a terme una dinàmica en forma de grups de debat per tal de definir accions de futur i per tal de millorar, encara més, la vinculació entre els espais i territoris que formen part del projecte.

Val a dir que a la jornada també hi van assistir representants de futurs espais de coworking, que actualment estan en procés de creació.

Comparteix

Els espais de coworking de Cowocat_Rural tenen veu i presència al saló Biz Barcelona

02 de Juny de 2017


Els espais de coworking de Cowocat_Rural tenen veu i presència al saló Biz Barcelona

Cowocat_Rural va ser present al BIZBARCELONA de la mà de Cowocat (l'Associació Coworking de Catalunya), un saló que té com a objectiu oferir inspiració, informació, consell, coneixement, contactes i solucions per emprenedors/es i pimes.

En aquest marc doncs, Cowocat_Rural, a través de videoconferències retransmeses en directe a través d'una gran pantalla, va posar a disposició dels assistents les històries de vida i experiències a nivell de coworking de diferents dels espais i persones que conformen la xarxa Cowocat_Rural. Es van realitzar dues connexions d'una hora aproximadament cadascuna d'elles, una per dia, en les que es van poder exposar, entre d'altres qüestions, les històries i recorregut dels diferents espais, els motius que van portar a aquestes persones a obrir o a treballar en un espai de coworking, i els beneficis que els aporta aquesta forma de treball col·laboratiu a dia d'avui.

El dia 31 de maig van participar en la videoconferència Toni Lanzas (de Zona Líquida de Riba-Roja d'Ebre), Estel Turbau (Coworking Navata) i Laia Benaiges (Espai La Magrana de Valls).

El segon dia el torn va ser per Vanesa Cervera (Espai Kowo, d'Amposta), Pere Bendicho (Coworking Alfarràs) i Marc Planagumà (Núria Social, Olot).

Comparteix

Cowocat_Rural, present a la sisena edició de la Coworking Spain Conference

15 de Maig de 2017


Cowocat_Rural, present a la sisena edició de la Coworking Spain Conference

Durant els dies 11 i 12 de maig, l'Edifici CREA de Sevilla va reunir un gruix important de representants de la indústria del coworking a nivell estatal. Així, durant la Coworking Spain Conference (http://coworkingspainconference.es/) es va posar sobre la taula l'estat actual del coworking, es va parlar de nòmades digitals i les oportunitats que representen per a les ciutats i territoris, de coworkings públics que funcionen i tenen impacte social (La Colaboradora i Sinèrgics), entre moltes altres qüestions relacionades, per exemple, amb la gestió, estratègia i màrqueting d'espais de coworking.

Destacar la ponència "10 Conceptes legals que mai has d'oblidar en coworking" que va tenir lloc el dia 11 de maig a càrrec de Laia Benaiges, Maica Cabello i Mónica Sánchez, propietària i coworkers, respectivament, de l'Espai La Magrana de Valls, un dels espais de la xarxa Cowocat_Rural.

Comparteix

Cowocat_Rural va ser presentat a l'Evento Leader de Madrid

13 de Desembre de 2016


Cowocat_Rural va ser presentat a l'Evento Leader de Madrid

La Red Rural Nacional organitzà una trobada entre grups d'acció local amb l'objecte de facilitar l'intercanvi d'idees i propostes en matèria de cooperació Leader, especialment per sembrar les llavors dels futurs projectes de cooperació interterritorial del període 2014-2020.

Amb aquesta intenció, i recollint la invitació que vam rebre de la Red Rural Nacional per presentar propostes, COWOCAT_RURAL va ser-hi present i va ser un dels 17 projectes o propostes de projectes que es van presentar durant aquella jornada.

La jornada va ser inaugurada per la Subdirectora General de Modernización de Explotaciones, Ma Dolores Chiquero, que després de donar la benvinguda als assistents va introduir la temàtica de l'esdeveniment. La subdirectora va ressaltar la importància que té la cooperació, tant interterritorial com transnacional i la importància que s'ha de donar a aquest esdeveniment com a intercanvi d'idees, experiències i com captació de possibles socis.

Posteriorment, Lucía Martínez García-Denche, de la Unitat de Gestió de la Red Rural Nacional, explicà als presents que l'objectiu d'aquesta jornada era facilitar un espai on compartir experiències de cooperació entre els grups d'acció local. Afegí que la cooperació Leader ha d'estar prevista en els Programes de Desenvolupament Rural (PDR) tot i que és optativa per als GAL i hi ha diverses opcions per dur-la a terme, i es pot realitzar a través de les autoritats de gestió o per iniciativa dels GAL.

Lucía Martínez, introduí els progressos i tasques que porta a terme el Grup de Treball per a la Cooperació Interterritorial i transnacional, entre els quals s'han marcat les següents línies de treball:

  • Elaboració d'unes directrius comunes per a la cooperació (en mans del FEGA fins a primers de l'any que ve)
  • Llistat de despeses subvencionables comuns
  • Redacció d'un model de conveni amb uns continguts mínims i d'un manual de cooperació interterritorial per a les diferents comunitats autònomes
  • Potenciar la plataforma on-line amb què compta la Red Rural Nacional (RRN), prenent com a model el Grup de Treball Europeu.

Després prengué la paraula la Laura del Moral Vargas, de la Unitat de Gestió de la Red Rural Nacional i explicà les actuacions futures que es realitzaran: dos tallers de millora de les capacitats dels GAL, un sobre avaluació de les Estratègies de Desenvolupament Local ; i un altre sobre fons no Feader, formes i mecanismes de finançament. També de forma continuada es tindran en compte els intercanvis d'experiències GAL als territoris, com a socis potencials per a la cooperació.

Després de les presentacions de diferents projectes ja en funcionament, els assistents es van distribuir en tres sales, on es mostraren les propostes de projectes de cooperació. Els diferents projectes presentats van generar respectives taules rodones després de 10 minuts d'exposició per projecte. Les taules rodones van donar lloc a discussions sobre experiències, van crear espais d'intercanvi d'informació i generar un llistat de contactes entre els diferents assistents per a futures comunicacions sobre els projectes de cooperació. A més d'aquests projectes, durant la jornada es va posar a disposició dels assistents un panell i un model de fitxes per generar sinèrgies i nous socis amb els presents.

Després d'aquesta jornada, s'havien de posar a disposició dels assistents a través del web de la RRN les fitxes de contactes generades, així com les presentacions i documentació relativa a cadascuna de les propostes.

Després de les taules rodones la jornada es va donar per finalitzada en cadascuna de les sales on s'estava treballant.

D'aquesta manera, aquest esdeveniment va ser un punt de trobada amb GALs interessats en projectes de cooperació, i en aquest sentit molts van mostrar-se interessats en COWOCAT_RURAL. Vam poder recollir les seves inquietuds, propostes i necessitats, així com dades de contacte. A més va servir per realitzar trobades amb GALs amb els que ja s'havien iniciat contactes per iniciar un futur projecte de cooperació en comú.

Comparteix

Forma part de la comunitat i del nostre projecte!

Només necessites estar vinculat a un dels espais de coworking que formen part de Cowocat Rural i tenir un compte a Linkedin.




No estàs vinculat a cap espai de coworking?

Consulta el llistat d’espais!